Santiago Sobrequés i Vidal va néixer a Girona el 1911. Fill dels professors Tomàs Sobrequés i Dolors Vidal, va estudiar batxillerat a l’Institut General Tècnic, a on coincidiria amb Jaume Vicens i Vives, Guillem Díaz-Plaja i Eduard Valentí i Fiol.

L’exposició sobre la seva figura i trajectòria arrenca amb el naixement de la seva vocació i primers anys de la seva formació acadèmica (1911-1933) que van dels seus estudis a l’Institut General Tècnic, on va coincidir amb en Jaume Vicens i Vives, en Guillem Díaz-Plaja i l’Eduard Valentí i Fiol, fins a ls seus estudis de Filosofia i Lletres i Dret a Barcelona.

En un segon àmbit, la mostra aborda la seva tasca acadèmica com a professor de Geografia i Història a l’institut d’ensenyament secundari de Terrassa fins a la seva mobilització a l’exèrcit republicà, el juliol de 1937.

Després de la Guerra Civil, Sobrequés, com tants altres mestres de la República, va ser objecte d’un expedient de depuració per part de les autoritats franquistes. Va perdre la càtedra i va ser enviat com a professor interí a Màlaga i després a Figueres. La tardor del 1941 va aprovar les oposicions a catedràtic i fou destinat a La Seu d’Urgell, però aviat tornà a Figueres. A la fi, l’octubre de 1942 va tancar aquest periple itinerant en guanyar el concurs de trasllat a l’Institut de Girona.

Sobrequés va ser professor de tres generacions de joves gironins, trenta anys de mestratge que deixarien un record inesborrable. L’historiador va dedicar la seva vida professional a l’Institut de Girona, del qual fou director entre el 1960 i el 1969. Aquest darrer any es va crear el Col·legi Universitari de Girona, a on seria professor d’Història Medieval d’Espanya. Al llarg de gairebé tres dècades, Sobrequés va escriure nombrosos manuals de text per a l’Editorial Teide, amb els quals es formarien milers d’estudiants arreu de l’Estat.

Especialista en historia política i social de Catalunya a la baixa edat mitjana, Sobrequés va ser un dels medievalistes més reputats de la seva generació. Entre les seves obres destaquen Els barons de Catalunya (1957), Els grans comtes de Barcelona (1961) i La guerra civil catalana (1973). Després de la seva mort encara es publicarien algunes compilacions i obres inèdites com Societat i estructura política a la Girona medieval (1975), Joan Margarit i Pau. La trágica fi de l’Edat Mitjana a Catalunya (2003) i Catalunya al segle XV (2011).

Compromès de forma molt intensa amb Catalunya, Sobrequés es va implicar a fons en la societat catalana de postguerra, per tal de promoure’n la recuperació. Va ser un dels impulsors de l’Institut d’Estudis Gironins i del Cercle Artístic de la seva ciutat; va col·laborar assíduament en publicacions periodístiques i va impartir nombroses conferències arreu. Els anys seixanta va participar en la creació d’iniciatives culturals catalanistes com la llibreriaLes Voltes, el premi Prudenci Bertrana, la revista Presència i la delegació gironina d’Òmnium Cultural, a més a més de presidir una de les associacions esportives més importants del país, el GEiEG.. Per Sobrequés, ser ciutadà, era un deure i un dret.

Santiago Sobrqués i Vidal va morir el 30 d’agost de 1973, en plena maduresa científica i sense poder viure l’arribada d’aquella democràcia que tant havia desitjat. El seu inesperat traspàs va provocar un gran impacte a la ciutat de Girona i els cercles intel·lectuals del país. La ciutat perdia un dels seus fills predilectes i Catalunya una de les figures senyeres del seu medievalisme, però el llegat de Sobrequés, com a historiador, mestre i ciutadà compromès encara continua viu.