Catalunya, terra cooperativa

El mutualisme

RECER DE SALUT

Tot i que amb anterioritat alguns gremis ja tenien caixes de cobertura per a malalties i per a la vellesa, la inexistència de serveis sanitaris públics fins ben entrat el segle XX obligà els treballadors a l’autogestió i a organitzar pel seu compte societats de socors mutus o germandats per tenir cura de la seva salut. Les primeres associacions mutuals, que de vegades inclús substituïren els sindicats quan eren prohibits, aparegueren a la dècada de 1840 entre els teixidors de Barcelona i Vic i entre els boters de Reus, el Poblenou de Barcelona i Vilanova i la Geltrú.

La potència mutual

El 1896 es constituí a Barcelona la federació de societats de mutualitat, socors mutus o germandats (Unió i Defensa de Monts de Pietat de la Província de Barcelona i rodalies). El 1901 en formaven part 116 mutualitats amb 25.034 socis i el 1917 ja n’eren 726 amb 177.234 associats, més del 25% de la població. Entrats al nou segle, el 1915 s’estimava l’existència de més d’un miler de societats mútues i prop de dos-cents mil socis mutualistes arreu de Catalunya. En general, s’estructuraren en forma de petites societats regides per la junta directiva elegida per l’assemblea dels socis. Els subsidis cobrien les despeses ocasionades per la malaltia: metge, medicaments, intervencions i baixa laboral, segons la regulació de cada entitat.

El Palau de la Cooperació i el Mutualisme, l'hospital de la mutualitat Vil·la de Salut L’Aliança

El Palau de la Cooperació i el Mutualisme, l'hospital de la mutualitat Vil·la de Salut L’Aliança