300 Onzes de setembre

Una represa esplendorosa

La instauració de la Generalitat republicana, tres dies després que Francesc Macià proclamés la República catalana el 14 d’abril de 1931, significà una gran embranzida a la commemoració. Els republicans catalanistes disposaren d’uns instruments d’estat per tal de potenciar l’11 de setembre i van poder disposar de nous mitjans de comunicació, com la ràdio, per difondre’n el significat reivindicatiu. La diada del 1931 se celebrà en un ambient d’eufòria, ja que s’havia aprovat de manera aclaparadora l’estatut de Núria (que preveia el dret a l’autodeterminació i les atribucions pròpies d’un estat). La de l’any següent, el 1932, fou la més multitudinària, alegre i festiva de totes, ja que es féu després que s’aprovés finalment l’estatut (però molt retallat). L’historiador i periodista Antoni Rovira i Virgili va dir que l’11 de setembre havia deixat de ser «un gemec de dolor» per convertir-se en «un crit de victòria». L’esclat de la guerra civil de 1936-1939 va fer que la diada prengués un caire marcial que mai abans no havia tingut. Desfilaren, al peu del monument a Casanova, unitats de l’exèrcit republicà i com mai es convertí en una celebració d’homenatge als caiguts.

La diada en temps de guerra
Durant el conflicte bèl·lic, les tradicionals ofrenes florals foren substituïdes per insígnies que la gent enganxava en uns coixins pròxims a l’estàtua de Casanova. Era una manera de recaptar fons per als combatents. En aquells moments, també es va eixamplar la base social i política dels participants, ja que, per primer cop, hi van tenir un gran protagonisme els anarcosindicalistes de la CNT. La diada del 1938 fou la més emotiva i trista, ja que va ser la darrera que va poder celebrar la Catalunya republicana.

Next frame

L'època més difícil

Previous frame

La commemoració d'una diada
Explore our history Explore our history Prepare the visit Prepare the visit Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacidad | Declaració d’Accessibilitat