Les bugaderes: eines i ofici

El Museu d’Història de Catalunya presenta un conjunt d’objectes propis de l’ofici de bugadera, procedents de la població de Perafita (Osona), que han estat cedits pels seus propietaris, Ramona Vila Vall (Can Xelí) i Josep Castellà Suriñach (Cal Paleta).

El conjunt contribueix a donar rellevància a aquesta tasca i a valorar-la com a patrimoni etnològic i històric, i dona visibilitat a totes les dones que, al llarg de la història, han dut a terme la dura tasca de rentar la roba. Una feina social, necessària per a la vida però sovint poc valorada, que totes les dones han realitzat, algunes només en el si de la família i d’altres com a feina remunerada per a altres persones.

Inicialment es rentava la roba als rius, les rieres, les sèquies, les basses, entre altres llocs, on més endavant es van instal·lar pedres o lloses per facilitar el treball, i més tard es van construir safareigs o rentadors. Alguns d’aquests espais eren privats i s’havia de pagar per utilitzar-los, i d’altres eren públics, construïts pels ajuntaments. A les llars no hi havia aigua corrent i moltes vegades tampoc hi havia espais adequats per rentar i fer-hi la bugada.

Amb el desenvolupament i la difusió posterior dels corrents higienistes a la primera meitat del segle XIX, es van organitzar una sèrie de serveis que van permetre externalitzar diverses tasques de la llar. Aquests serveis van ser fets per dones de les classes populars en espais especialitzats, ja que sempre es va considerar que rentar la roba era una feina de dones, però no de dones benestants. Les bugaderes es dedicaven a rentar la roba dels altres de manera professional per guanyar-s’hi la vida.

A Barcelona tenien molta anomenada les bugaderes d’Horta, que era una zona abundosa en aigua i petites basses, que s’aprofitaven per rentar la roba que portaven de la ciutat de Barcelona. Al crit de «La bugadera! Qui té roba per rentar?», les bugaderes anaven carrer per carrer, sobretot a les zones benestants de Barcelona, recollint amb els seus carretons roba per rentar, i després la retornaven un cop neta. Portaven la roba als safareigs, que acostumaven a tenir dipòsits independents, l’un per ensabonar-la i l’altre per esbandir-la. Només a Horta, hi va haver més de vuitanta negocis de bugaderia, i el carrer d’Aiguafreda es va convertir en una de les zones d’Horta amb més bugaderies. Hi va haver autèntiques nissagues de bugaderes de fins a tres i quatre generacions.

Explora els àmbits del «Museu Presenta»

Rius, rieres i basses, els primers espais de neteja

Els safareig, un espai de treball i socialització per a les dones

La feina de bugadera

Echa un vistazo a algunas de las piezas de la colección del museo presentes en este ámbito
Per saber-ne més
Article_bugaderes
pdf: 206.922 Kb
Descarregar article: “Les indústries del rentar” de Raquel Castellà i Perarnau (entre altres) a la Revista EIX.
pdf: 22079.352 Kb
Article_Lavaderos_Lavaderas
pdf: 923.729 Kb
Article_El_lavado_de_la_ropa
pdf: 873.974 Kb
Notícia donació col·lecció
doc_ico: 518.478 Kb
Explore our history Explore our history Prepare the visit Prepare the visit Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacidad | Declaració d’Accessibilitat