Mirades al nostre entorn

Aquest cicle el dedicarem a fer una mirada actual al país a través d’autors contemporanis, posant l’èmfasi en la manera com es relacionen amb l'entorn a l'hora de tractar-lo literàriament: el territori com a teló de fons o com a tema; en forma narrativa o en assaig; de manera més explícita o més poètica. Una manera d’aproximar-nos als problemes d’un indret, però també a les peculiaritats i aspectes identitaris d’un territori, sigui la forma de parlar, el sentit de l’humor, les històries pròpies...

Us proposem una mirada a les terres de l’Ebre a través de l’obra de la Marta Rojals, al Segrià i el Baix Cinca de la mà de Francesc Serés, una visió de l’Empordà a través de l’humor i molt més amb l’Adrià Pujol, l’Osona vista a través de les històries de Jordi Lara i acabarem amb la mirada d’Irene Solà sobre Camprodon i les valls del Pirineu.

• 28 de gener. Primavera, estiu, etc, de Marta RojalsCom cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral, l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda, entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.
  • Amb la presència de Júlia Ojeda, investigadora de literatura catalana contemporània
• 25 de febrer. La pell de la frontera, de Francesc Serés Els vells camins del Baix Cinca i del Segrià s’han perdut i se n’han obert de nous que continuen per Europa i Àfrica i arriben fins a Romania i Ucraïna, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i l’Índia. Durant els darrers quaranta anys els rius han canviat el llit i s’han rebaixat les serres. Els arbres arriben de Califòrnia i els homes, de tot arreu. Les direccions i les distàncies són tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats: els homes escriuen el seu final mentre, sense poder evitar-ho, esborren el seu començament. A La pell de la frontera hi cap tothom: de fora i de dins, homes del cap dret, homes del cap cot, homes que arriben per quedar-se i homes que es voldrien quedar però que no acaben d’arribar mai. Els protagonistes conten com ha canviat un món que no saben del cert si és seu, que s’acarona i s’esgarrapa. Un món que és seu i nostre.
  • Amb la presència de l'autor
  • Avís d'horari especial: Aquesta jornada l'activitat començarà a les 18:30h.

• ^{SESSIÓ EN LÍNIA} 29 de setembre. La carpeta és blava, d'Adrià Pujol Un bon dia en Iakim, arquitecte barceloní instal·lat a l’Empordà, entra en un bar i contempla estupefacte uns clients habituals que intercanvien dards enverinats. Les ofenses van pujant de to i l’espectador està convençut que arribaran a les mans. Però no, només s’estan collonant. El collonar és una forma cantelluda de sentit de l’humor. No és una singularitat empordanesa, però en aquestes terres està considerat disciplina olímpica.En aquest llibre blau, hi trobareu les actes d’una llarga i accidentada nit en blanc i la conversa entre l’autor ―nascut al «triangle de les Bermudes» entre Begur, Palafrugell i Regencós― i el nouvingut de Can Fanga. És una versió nostrada i hilarant del mètode socràtic («collona’t a tu mateix») entre birres, vi negre, sonsos i una freda lluna creixent. Però no oblidem que l’humor és una cosa ben seriosa: el menú inclou viandes ben variades. Aquesta carpeta blava ve tan farcida que cap lector es quedarà amb gana. I n’hi ha per llepar-se els dits.

• ^{SESSIÓ EN LÍNIA} 10 de novembre. Canto jo i la muntanya balla, de Irene SolàCanto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.Amb la presència de l'autora
  • Amb la presència de l'autora

• ^{SESSIÓ EN LÍNIA} 24 de novembre. Mística conilla, de Jordi Lara El sopar d’exalumnes de l’escola, ja tots en plena maduresa, acaba de la manera més insospitada. Una directora de cinema culmina la seva obra mestra amb el seu suïcidi. Un ancià de poble deixa la dona per una fada d’aigua. Una tarda de jocs amb un infant del passat que podria ser el mateix Jacint Verdaguer. Mística conilla aplega sis relats llargs, diferents entre ells, que tenen cadascun la intensitat d’una novel·la. Les edats de la vida, el misteri de l’art, la subversió del dolor o l’amor pel país com ningú no n’ha parlat abans són alguns dels temes d’unes històries que exploren, amb humor i lirisme, «la vida com una gamberrada creativa».
  • Amb la presència de l'autor