La recerca constitueix un procés complex format per diversos procediments, tècniques i punts de partida emmarcats en el seu context d’influències socials, econòmiques, culturals i polítiques.

L’objectiu de les pràctiques investigadores és impulsar nous coneixements i la seva aplicació en la resolució de nous problemes i paradigmes. Per això, una de les missions de les universitats és fer possible una recerca de qualitat que busqui el progrés i el benestar de l’individu i de la societat en el seu conjunt.

Processos de creació: la creació artística

El procés de creació o generació de coneixement és aquell pel qual l’ésser humà percep el món gràcies a la seva capacitat cognitiva i el transforma en representacions simbòliques (científiques, artístiques, etc.), que permeten interpretar-lo.

El procés de creació artística n’és un exemple revelador. El concepte subjacent a la creació d’una obra d’art és la necessitat vital de voler comunicar una idea i buscar la millor manera de transmetre-la. Cada artista cerca respostes als seus interrogants mitjançant camins diferents: les seves experiències vivencials, els actes intuïtius o intel·lectuals d’anàlisi i de reflexió, la influència dels coneixements previs, sense oblidar la influència que exerceix el món exterior.

Gaudí, Miró i Dalí representen tres visions diferents i molt personals de crear.

Resoldre un problema: les vies d’investigació

En investigació científica el primer pas és identificar el problema, prendre’n consciència i decidir buscar-ne la possible solució a partir d’una hipòtesi. La cerca de la solució es basa en l’ús d’una metodologia que, en línies generals, considera l’elecció d’un mètode i la seva aplicació pràctica, és a dir, la tècnica.

Les vies d’investigació són infinites: investigació experimental, basada en la medició de dades; qüestionaris o entrevistes, basats en l’opinió; observació de la realitat; mètodes de raonament lògic, com la dialèctica; estratègies heurístiques de resolució de problemes; la introspecció o reflexió individual; les aportacions multidisciplinars, etc.

Fonts de coneixement

El saber pot originar-se a partir de la reflexió individual, del diàleg, o bé d’una experiència vivencial. En aquest sentit, un viatge a un lloc nou que es viu i es veu com una realitat distinta pot representar un esperó en la creació de noves formes d’expressió, però també l’oportunitat de conèixer entorns naturals i culturals nous que cal estudiar.

Una altra font de coneixement que no podem obviar és naturalment el saber que la societat hereta de generació en generació d’una manera més o menys codificada i que es transforma en un procés d’evolució permanent.

La recerca en el seu entorn

Les influències de caràcter polític, econòmic, social, cultural, filosòfic, tecnològic o ambiental d’una època determinada marquen decisivament la trajectòria i el camí dels processos de recerca, de les creacions o produccions generades per l’home. Determinen des del plantejament inicial l’objecte d’estudi i les maneres en què es pot abordar la investigació, fins als seus usos i aplicacions. En general, unes condicions favorables permeten acréixer els coneixements en diverses àrees per facilitar, així, més benestar i progrés social.

Uns exemples concrets ens il·lustren els condicionants que influeixen en els processos de creació de coneixement.