Tresors del coneixement

L’exposició “Tresors del coneixement. Arbor Scientiae” dins de l’Any Llull

Arbor Scientiæ (1295-1296) és una de les obres fonamentals de Ramon Llull. Impel·lit per la persuasió d’un monjo, Llull escriu aquesta obra amb la intenció d’explicar als no iniciats un sistema de comprensió que, a partir del coneixement, això és, l’enteniment, la voluntat i la memòria, permetés assolir un saber universal: una sola ciència aplicable a totes les ciències. I ho exemplifica amb la imatge potentíssima de l’arbre.

L’arbre és un motiu iconogràfic recurrent al llarg de la història cultural de la humanitat. Llull l’adopta com a analogia del saber general mitjançant les set parts en què aquest es divideix: arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits. L’arbre es desenvolupa en un moviment de verticalitat, des de les divuit arrels, que representen els principis universals i generals a totes les ciències, passant pel tronc o eix central i fins a la capçada de l’arbre, on setze branques simbolitzen tots els àmbits de les ciències, en graus progressius de complexitat, des de l’arbre elemental i fins a l’arbre diví.

Així, enllaçant els tres móns ─subterrani, terrestre i celestial─, l’arbre connecta l’home amb Déu en un moviment incessant i continu d’ascensió, de creixement, d’expansió i de fecunditat; a l’extrem, d’immortalitat. Consegüentment, és pel coneixement humà, per la ciència, que s’arriba a la immortalitat.

En conclusió, l’arbre de la ciència és l’arbre del coneixement humà, és a dir, de l’home com a criatura racional. Simbolitza la intel·ligència i totes aquelles qualitats que, sent intrínsecament humanes, permeten, no ja conèixer la realitat, sinó fins i tot dubtar-ne. En el paradís bíblic, l’arbre de la ciència s’enfronta a l’arbre de la vida que representa la veritat donada per Déu, és a dir, la veritat revelada i inqüestionable i d’aquest arbre no se’n poden menjar els fruits.

Si en el context bíblic l’arbre de la vida dóna la immortalitat, i el de la ciència del bé i del mal porta a la destrucció, en el concepte arbori lul·lià només a partir del coneixement humà s’arriba a la realitat.