L'exposició temporal 'Obert per vacances' fa un recorregut per la història del turisme a Catalunya, des dels seus orígens a la darreria del segle XIX fins a arribar al turisme de masses iniciat als anys seixanta del segle XX. La mostra convida a una reflexió entorn al turisme de masses que genera grans impactes en clau social, ambiental i econòmica, especialment als barris propers a les destinacions turístiques. En definitiva, estem a les portes d’una nova etapa de l’activitat en què serà clau generar noves fórmules turístiques més sostenibles de cara els pròxims anys.

Aquesta exposició ens permet endinsar-nos en l’ingent llegat de Pere Català i Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca, tres fotògrafs d’una mateixa nissaga i tres màxims exponents de la fotografia a Catalunya. Les seves imatges no només són testimoni dels moviments i corrents artístics i culturals que es van produir al llarg del segle XX, sinó que també formen part de la iconografia de la història del nostre país.

Dels bilions de postals editades en gairebé un segle i mig, moltes han arribat fins a nosaltres com a petits episodis de vida que una lectura atenta permet classificar en temàtiques gairebé universals. La postal té un emissor i un receptor —o uns emissors i uns receptors— que es mouen generalment en l’àmbit privat, però no secret, ja que la postal està concebuda per ser enviada sense la intimitat d’un sobre, encara que no sempre és així. Notícies de la família, de l’estimat o l’estimada, de les persones amigues i d’aquelles que hem conegut ocasionalment viatgen d’un lloc a l’altre del món o dins d’una mateixa ciutat per transmetre tota mena de desitjos i de novetats, que ara ens proposem de revelar.

Al juliol del 1936, Alec Wainman (1913-1989) era un jove de 23 anys ple d’ideals, pacifista, quàquer i apolític que, davant l’angoixa que li produïa la situació que vivia Espanya, on els nacionals s’havien aixecat contra la República espanyola, s’apuntà com a voluntari de la Unitat Mèdica Britànica (BMU), cosa suposà l’inici d’un viatge de dos anys que li marcaria la vida. El 31 d’agost va arribar a la República espanyola per donar suport al poble que simbolitzava, per la seva resistència al cop militar i feixista, l’esperança per al món. Va venir amb la seva fidel companya, la seva càmera Leica, que va donar testimoni d’aquelles persones i de les seves experiències.

"Dones: ficcions i realitats" és una exposició que vol fer visible una interferència històrica i encara present en la vida de les dones: la relació conflictiva, incòmoda i complexa entre els models de feminitat normatius, difosos per la cultura audiovisual amb més incidència popular i les seves mateixes realitats, construïdes sota la pressió del sexisme i la cultura tradicional heteropatriarcal, però no per això exemptes d’autoritat, disconformitat i dissentiment.

L’apassionant testimoni del fotògraf català que va sobreviure a l’internament al camp nazi de Mauthausen i en va retratar l’alliberament. 

Avui, la cuina catalana és un referent arreu del món. Aquesta fet, però, no és fruit de la casualitat, ni tampoc neix del no res. Neix d’unes arrels, d’una tradició, d’una cultura i, entre d’altres coses, d’un passat que ha tingut episodis que, no per desconeguts, deixen de tenir una importància cabdal.