Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes
Oraris
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Localizacion
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Resèrves de grops/escòles
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transpòrt e vies d'accès
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
Parcatge
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposicion temporau
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Entrada combinada
Exposicion permanenta + exposicion temporau
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes
Oraris
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Localizacion
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Resèrves de grops/escòles
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transpòrt e vies d'accès
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
Parcatge
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposicion temporau
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Entrada combinada
Exposicion permanenta + exposicion temporau
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
Tresors del coneixement
'Arbor Scientiæ'
Tot treballant els conceptes clau de pensament, història, futur, generació de coneixement, recerca, educació, comunicació, informació, compromís i valors, l’exposició vol contribuir a reafirmar el poder de l’ésser humà com a criatura intel·ligent, pel seu instint crític i esbrinador i per la seva apetència per conèixer.
La mostra vol presentar la Universitat de Barcelona, coorganitzadora de l’exposició, com a paradigma del centre del saber i com a exemple simbòlic del coneixement, destacant per ser una de les poques institucions acadèmiques que custodia i conserva un ric fons patrimonial.
Ramon Llull escriu Arbor Scientiæ (1295-1296) amb la intenció d’explicar un sistema general que permeti arribar a comprendre el conjunt dels continguts del saber universal. I ho fa justament mitjançant la imatge simbòlica de l’arbre.
L’arbre representa totes les ciències del saber –les branques–, i els seus principis universals ‑les arrels–. Pel seu moviment vertical s’equipara al viatge d’ascensió, d’expansió i de fecunditat que l’ésser humà també pot emprendre gràcies a les seves capacitats i que l’ha de dur a la immortalitat: la immortalitat que el coneixement atorga. En conclusió, l’arbre de la ciència és l’arbre del coneixement humà.
L’exposició Tresors del coneixement: Arbor Scientiæ vol contribuir a reafirmar el poder de l’ésser humà com a criatura intel·ligent, pel seu instint crític i esbrinador i per la seva apetència per conèixer.
La mostra és un recorregut teòric a través dels conceptes clau sobre el coneixement humà i també suposa un recorregut patrimonial afitat pels materials seleccionats de les col·leccions de la Universitat de Barcelona que il·lustren simbòlicament el significat de cada concepte.
El coneixement es genera. El coneixement es transmet. El coneixement es construeix
L’interès de l’ésser humà per conèixer i interactuar amb l’entorn natural, social i cultural, a través de capacitats com ara l’enteniment i el llenguatge, du els individus a construir respostes, a cre...
La generació de coneixement: la recerca
La recerca constitueix un procés complex format per diversos procediments, tècniques i punts de partida emmarcats en el seu context d’influències socials, econòmiques, culturals i polítiques.
L’objec...
La transmissió del coneixement: l’educació, la comunicació i la informació
La responsabilitat de l’educació superior és actualment construir una societat justa basada en el coneixement. Per això la universitat ha de ser conscient que la seva missió és crear professionals no ...
El factor humà a la societat del coneixement
Coneixement no és només un terme teòric. La història de la humanitat no hauria progressat si els individus, ni el grup, no haguessin observat dades i fets, i generat informació a partir d’aquests per ...
L’exposició “Tresors del coneixement. Arbor Scientiae” dins de l’Any Llull
Arbor Scientiæ (1295-1296) és una de les obres fonamentals de Ramon Llull. Impel·lit per la persuasió d’un monjo, Llull escriu aquesta obra amb la intenció d’explicar als no iniciats un sistema de com...
Peces destacades de l'exposició
-
LA SENSIBILITAT HUMANISTA. L’Arbre de ciència de Ramon Llull (1295-1296) presenta totes les branques del saber a través d’un simbolisme arbori que reflecteix els vincles entre les diferents ciències. Llull és una figura clau de l’Humanisme; propugna una formació íntegra de l’home, així com un esperit científic en equilibri amb una sensibilitat humanista. Ciència i vida.
Ramon Llull, Arborx scientiæ (1232/3-1315/6), 1515 pàgs., Llibre imprès. Col·lecció CRAI, Biblioteca de Reserva, Universitat de Barcelona. -
LA LLUM DEL CONEIXEMENT. Un ocell ancestral sorgeix de les profunditats i a través de l’aigua condueix el seu vol a la llum.
Una dualitat contraposada: foscor i llum. Tema recurrent en l’obra de Viola: la realitat dels contraris ens obliga a explorar el nostre interior i, un cop conscients del que som, a perseguir el que volem. La foscor de la mentida ens impulsa cap a la veritat; la de la ignorància, cap al coneixement.
Sense títol (12 de març de 2013) de Bill Viola. Dibuix en tinta negra sobre paper. Col·lecció CRAI, Biblioteca de Reserva, Universitat de Barcelona. -
JORDI SABATER PI EN EL MARC DE LA BIODIVERSITAT
Els estudis que va realitzar Jordi Sabater Pi a l’Àfrica constitueixen un dels millors exemples on les experiències personals en el marc de la biodiversitat es converteixen en una poderosa font de coneixement.
L’interès per les espècies naturals i per les cultures africanes va sorgir, de manera autodidacta, arran de la seva experiència personal a Guinea Equatorial. L’observació profunda de la realitat que l’envoltava se’ns fa palesa mitjançant materials de gran interès, com els dibuixos o els diaris i llibretes de camp, que inclouen informacions valuosíssimes sobre diversos aspectes de la fauna, la flora, l’etnografia i l’art de la zona de Guinea on va viure.
Dibuix del goril·la albí Floquet de Neu (1993), de Jordi Sabater Pi (1922-2009). Llapis i aquarel·la damunt paper. Fons Jordi Sabater Pi – CRAI, Universitat de Barcelona. Del mateix fons també es conserva una arpa i una escultura de l’ètnia fang (Guinea Equatorial), el número de la revista National Geographic que va triar una imatge del Floquet de Neu per la portada (núm. 131, març de 1967), un diari i diversos quaderns de notes i dibuixos de camp de les expedicions realitzades entre 1966 i 1968 i l’any 1989. -
LES ARTS GRÀFIQUES A LA CATALUNYA DEL SEGLE XX
Les arts vinculades al disseny gràfic constitueixen una font d’anàlisi històrica fonamental. En aquest cas, el cartell representa Catalunya alçant-se contra el totalitarisme i reflecteix una època marcada per les convulsions ideològiques i polítiques al país.
Cartell Aixafem el feixisme (ca. 1936) editat per la Generalitat de Catalunya, Comissariat de Propaganda. Paper. Col·lecció de cartells del CRAI, Biblioteca del Pavelló de la República, Universitat de Barcelona -
ENSENYAR DE TOT
Al pla d’estudis de l’antiga Escola Superior de Bibliotecàries, fundada el 1915 (antecedent de l’actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació), hi figuraven assignatures sobre història de les ciències. Aquest planetari era emprat com a eina pedagògica que permetia a les futures bibliotecàries de Catalunya adquirir coneixements bàsics sobre astronomia. L’exemple il·lustra la importància de transmetre uns coneixements científics amplis per tal d’assolir un bagatge intel·lectual significatiu i poder exercir la professió amb rigor i excel·lència.
Planetari (final del segle XVIII) de George Adams (1709-1772). Llautó, ferro i fusta. Col·lecció d’Instruments Científics, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona
-
LA SENSIBILITAT HUMANISTA. L’Arbre de ciència de Ramon Llull (1295-1296) presenta totes les branques del saber a través d’un simbolisme arbori que reflecteix els vincles entre les diferents ciències. Llull és una figura clau de l’Humanisme; propugna una formació íntegra de l’home, així com un esperit científic en equilibri amb una sensibilitat humanista. Ciència i vida.
Ramon Llull, Arborx scientiæ (1232/3-1315/6), 1515 pàgs., Llibre imprès. Col·lecció CRAI, Biblioteca de Reserva, Universitat de Barcelona.
-
LA LLUM DEL CONEIXEMENT. Un ocell ancestral sorgeix de les profunditats i a través de l’aigua condueix el seu vol a la llum.
Una dualitat contraposada: foscor i llum. Tema recurrent en l’obra de Viola: la realitat dels contraris ens obliga a explorar el nostre interior i, un cop conscients del que som, a perseguir el que volem. La foscor de la mentida ens impulsa cap a la veritat; la de la ignorància, cap al coneixement.
Sense títol (12 de març de 2013) de Bill Viola. Dibuix en tinta negra sobre paper. Col·lecció CRAI, Biblioteca de Reserva, Universitat de Barcelona.
-
JORDI SABATER PI EN EL MARC DE LA BIODIVERSITAT
Els estudis que va realitzar Jordi Sabater Pi a l’Àfrica constitueixen un dels millors exemples on les experiències personals en el marc de la biodiversitat es converteixen en una poderosa font de coneixement.
L’interès per les espècies naturals i per les cultures africanes va sorgir, de manera autodidacta, arran de la seva experiència personal a Guinea Equatorial. L’observació profunda de la realitat que l’envoltava se’ns fa palesa mitjançant materials de gran interès, com els dibuixos o els diaris i llibretes de camp, que inclouen informacions valuosíssimes sobre diversos aspectes de la fauna, la flora, l’etnografia i l’art de la zona de Guinea on va viure.
Dibuix del goril·la albí Floquet de Neu (1993), de Jordi Sabater Pi (1922-2009). Llapis i aquarel·la damunt paper. Fons Jordi Sabater Pi – CRAI, Universitat de Barcelona. Del mateix fons també es conserva una arpa i una escultura de l’ètnia fang (Guinea Equatorial), el número de la revista National Geographic que va triar una imatge del Floquet de Neu per la portada (núm. 131, març de 1967), un diari i diversos quaderns de notes i dibuixos de camp de les expedicions realitzades entre 1966 i 1968 i l’any 1989.
-
LES ARTS GRÀFIQUES A LA CATALUNYA DEL SEGLE XX
Les arts vinculades al disseny gràfic constitueixen una font d’anàlisi històrica fonamental. En aquest cas, el cartell representa Catalunya alçant-se contra el totalitarisme i reflecteix una època marcada per les convulsions ideològiques i polítiques al país.
Cartell Aixafem el feixisme (ca. 1936) editat per la Generalitat de Catalunya, Comissariat de Propaganda. Paper. Col·lecció de cartells del CRAI, Biblioteca del Pavelló de la República, Universitat de Barcelona
-
ENSENYAR DE TOT
Al pla d’estudis de l’antiga Escola Superior de Bibliotecàries, fundada el 1915 (antecedent de l’actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació), hi figuraven assignatures sobre història de les ciències. Aquest planetari era emprat com a eina pedagògica que permetia a les futures bibliotecàries de Catalunya adquirir coneixements bàsics sobre astronomia. L’exemple il·lustra la importància de transmetre uns coneixements científics amplis per tal d’assolir un bagatge intel·lectual significatiu i poder exercir la professió amb rigor i excel·lència.
Planetari (final del segle XVIII) de George Adams (1709-1772). Llautó, ferro i fusta. Col·lecció d’Instruments Científics, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona
Navegueu amb les tecles de desplaçament
Explora la història
Organitza't la visita
Agenda
Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes