Per bruixa i metzinera

La cacera de bruixes a Catalunya

En els anys 1548-1549 les comarques meridionals de Catalunya van viure una important onada repressiva. Va ser atiada per Joan Malet, morisc de Flix, que afirmava ser endevinaire o saludador, és a dir, que podia reconèixer les bruixes. Malet va ser finalment detingut i executat per la Inquisició de Barcelona. En els anys 1616-1622 es va produir la gran cacera de bruixes. La repressió es va generalitzar després dels aiguats de novembre de 1617, l’any del diluvi, segons les cròniques coetànies. La persecució va afectar especialment els comtats de Rosselló i Cerdanya i les comarques centrals i occidentals. L’historiador Joan Reglà va avançar la xifra de 400 víctimes, que sembla plenament confirmada per les investigacions locals.

Processos i sentències

La majoria de processos van ser atiats per les mateixes comunitats locals. Els consells municipals van cridar endevinaires o saludadors per tal que identifiquessin les bruixes. Sense altre testimoni o prova, les acusades van ser detingudes. Els processos, duts a terme per tribunals locals, no van disposar de garanties jurídiques. La tortura hi va ser una pràctica freqüent. Els interrogatoris tenien com a únics objectius confirmar la culpabilitat de les encausades i conèixer-ne d’altres col·laboradors. A la fi, la majoria de les detingudes van ser penjades a la forca.

T'interessa la temàtica? Aquí tens dos articles per aprofundir-hi

La cacera de bruixes a Catalunya

La Inquisició i la cacera de bruixes a Catalunya.

Pàgina d'un document on llegim els noms de les persones que van anar a buscar a les dones acusades de bruixeria

Llista d'onze bruixes detingudes a Terrassa i dels familiars de la Inquisició que havien anat a cercar-les. Terrassa, 12 de juliol de 1615. Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. © foto: MHC (Pep Parer)

Pàgina escrita a mà del document "Inquisició general sobre l'art de la bruixeria"

Inquisició general sobre l'art de la bruyxeria de la honor de Miralles. Gener de 1566. Ministerio de Cultura .Arxiu de la Corona d’Aragó. © Ministerio de Cultura.

Pàgina manuscrita d'unes notes escrites durant un procés de bruixeria contra una dona

Sobre de tenir parer que na Blancha Bardiera, francesa, habitant en Sanct Feliu de Llobregat, és bruixa. Sant Feliu de Llobregat, entre el novembre i el desembre de 1578. Arxiu Capitular de Barcelona. © foto: MHC (Pep Parer)

La fi de la cacera

El 1619 el jesuïta Pere Gil va adreçar un memorial al lloctinent, duc d’Alburquerque, en què es pronunciava contra la cacera de bruixes, que ja aleshores havia esdevingut generalitzada. L’any següent es van produir diverses iniciatives en aquest sentit en l’entorn virregnal i a la Inquisició de Barcelona. Entre 1621 i 1622, la majoria de bisbes catalans es van pronunciar a favor d’aturar la repressió. En aquest darrer any, la Reial Audiència va decidir evocar totes les causes pendents. Els processos van passar, doncs, a la seva jurisdicció, i, tot seguit, les encausades van ser alliberades. Era la fi de la cacera de bruixes a Catalunya.

T'interessa la temàtica? Aquí tens un article per aprofundir-hi

Els defensors de les bruixes. La fi de la cacera de bruixes a Catalunya

Un grilló i unes cadenes

Grilló i cadenes, s. XVI i XVII. Col·lecció Xavier Sala-Olot. © foto: MHC (Pep Parer)

Les víctimes

La majoria de víctimes de la repressió dibuixen un mateix perfil. Són dones grans, pobres i analfabetes, que viuen soles. Moltes són immigrants franceses (gavatxes) o vídues d’immigrants. Algunes –i alguns- destaquen per les seves deformacions físiques, per comportaments més o menys estrafolaris o pels suposats poders excepcionals que el poble els atribueix. Hi ha també detingudes joves, i fins i tot adolescents. El percentatge d’homes és, en tots els casos, inferior al 10 %.

Galeria fotogràfica