Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes
Oraris
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Localizacion
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Resèrves de grops/escòles
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transpòrt e vies d'accès
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
Parcatge
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposicion temporau
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Entrada combinada
Exposicion permanenta + exposicion temporau
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes
Oraris
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Localizacion
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Resèrves de grops/escòles
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transpòrt e vies d'accès
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
Parcatge
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposicion temporau
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Entrada combinada
Exposicion permanenta + exposicion temporau
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
Twitter
FacebookLa cacera de bruixes a Catalunya
En els anys 1548-1549 les comarques meridionals de Catalunya van viure una important onada repressiva. Va ser atiada per Joan Malet, morisc de Flix, que afirmava ser endevinaire o saludador, és a dir, que podia reconèixer les bruixes. Malet va ser finalment detingut i executat per la Inquisició de Barcelona. En els anys 1616-1622 es va produir la gran cacera de bruixes. La repressió es va generalitzar després dels aiguats de novembre de 1617, l’any del diluvi, segons les cròniques coetànies. La persecució va afectar especialment els comtats de Rosselló i Cerdanya i les comarques centrals i occidentals. L’historiador Joan Reglà va avançar la xifra de 400 víctimes, que sembla plenament confirmada per les investigacions locals.
Processos i sentències
La majoria de processos van ser atiats per les mateixes comunitats locals. Els consells municipals van cridar endevinaires o saludadors per tal que identifiquessin les bruixes. Sense altre testimoni o prova, les acusades van ser detingudes. Els processos, duts a terme per tribunals locals, no van disposar de garanties jurídiques. La tortura hi va ser una pràctica freqüent. Els interrogatoris tenien com a únics objectius confirmar la culpabilitat de les encausades i conèixer-ne d’altres col·laboradors. A la fi, la majoria de les detingudes van ser penjades a la forca.
T'interessa la temàtica? Aquí tens dos articles per aprofundir-hi
La cacera de bruixes a Catalunya
La Inquisició i la cacera de bruixes a Catalunya.
Llista d'onze bruixes detingudes a Terrassa i dels familiars de la Inquisició que havien anat a cercar-les. Terrassa, 12 de juliol de 1615. Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. © foto: MHC (Pep Parer)
Inquisició general sobre l'art de la bruyxeria de la honor de Miralles. Gener de 1566. Ministerio de Cultura .Arxiu de la Corona d’Aragó. © Ministerio de Cultura.
Sobre de tenir parer que na Blancha Bardiera, francesa, habitant en Sanct Feliu de Llobregat, és bruixa. Sant Feliu de Llobregat, entre el novembre i el desembre de 1578. Arxiu Capitular de Barcelona. © foto: MHC (Pep Parer)
La fi de la cacera
El 1619 el jesuïta Pere Gil va adreçar un memorial al lloctinent, duc d’Alburquerque, en què es pronunciava contra la cacera de bruixes, que ja aleshores havia esdevingut generalitzada. L’any següent es van produir diverses iniciatives en aquest sentit en l’entorn virregnal i a la Inquisició de Barcelona. Entre 1621 i 1622, la majoria de bisbes catalans es van pronunciar a favor d’aturar la repressió. En aquest darrer any, la Reial Audiència va decidir evocar totes les causes pendents. Els processos van passar, doncs, a la seva jurisdicció, i, tot seguit, les encausades van ser alliberades. Era la fi de la cacera de bruixes a Catalunya.
T'interessa la temàtica? Aquí tens un article per aprofundir-hi
Els defensors de les bruixes. La fi de la cacera de bruixes a Catalunya
Grilló i cadenes, s. XVI i XVII. Col·lecció Xavier Sala-Olot. © foto: MHC (Pep Parer)
Les víctimes
La majoria de víctimes de la repressió dibuixen un mateix perfil. Són dones grans, pobres i analfabetes, que viuen soles. Moltes són immigrants franceses (gavatxes) o vídues d’immigrants. Algunes –i alguns- destaquen per les seves deformacions físiques, per comportaments més o menys estrafolaris o pels suposats poders excepcionals que el poble els atribueix. Hi ha també detingudes joves, i fins i tot adolescents. El percentatge d’homes és, en tots els casos, inferior al 10 %.
Galeria fotogràfica
-
L’escrivà d’aquest procés, promogut per la cort de Poblet, va manifestar la seva alegria pel penjament d’una bruixa amb aquest dibuix i la llegenda «Per bruxa y metsinera». Aquest és l’únic dibuix que coneixem d’aquella època d’una bruixa catalana. La manca d’il·lustracions, que contrasta amb l’abundor d’altres regions d’Europa on també hi va haver repressió, s’ha de relacionar amb l’oposició ferma de la Inquisició a esbombar aquesta qüestió.
-
Barcelona, 1549. Biblioteca de Catalunya.
© Biblioteca de Catalunya.
-
L’escrivà d’aquest procés, promogut per la cort de Poblet, va manifestar la seva alegria pel penjament d’una bruixa amb aquest dibuix i la llegenda «Per bruxa y metsinera». Aquest és l’únic dibuix que coneixem d’aquella època d’una bruixa catalana. La manca d’il·lustracions, que contrasta amb l’abundor d’altres regions d’Europa on també hi va haver repressió, s’ha de relacionar amb l’oposició ferma de la Inquisició a esbombar aquesta qüestió.
-
Barcelona, 1549. Biblioteca de Catalunya.
© Biblioteca de Catalunya.
Navegueu amb les tecles de desplaçament
Explora la història
Organitza't la visita
Agenda
Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes