Per bruixa i metzinera

La bruixeria i la màgia en l'època medieval

La societat medieval creia en el poder de la màgia i molts dels seus membres la practicaven. Les finalitats perseguides eren molt diverses: des de curar o protegir fins a endevinar el futur, descobrir coses i fets ocults, propiciar l’amor i el desig o perjudicar i, amb la pràctica del malefici, destruir la salut o el patrimoni d’altres.

Les diferents magies medievals

La màgia medieval englobava realitats ben diferents: d’una banda, hi havia el que alguns historiadors anomenen la màgia superior, recolzada en una visió més o menys complexa de l’univers i de transmissió escrita; de l’altra, hi havia la màgia inferior o fetilleria, que es limitava a buscar un funcionament mecanicista i acostumava a ser de transmissió oral. Dins la màgia superior cal distingir també entre nigromància i màgia natural, segon es cercava l’ajut de poders sobrenaturals per mitjà d’uns ritus o simplement conèixer i explotar els poders ocults de la natura. Des de la Baixa Edat Mitjana, nigromància i fetilleria s’assimilarien a bruixeria, que comportava la idea de pacte amb el diable i submissió a la seva voluntat.

Pàgina d'un llibre de medicina i receptari del segle catorze.

Libre de Medicina i receptari, segl XIV. Biblioteca de Catalunya. © Foto: Biblioteca de Catalunya.

Pàgina de l'horòscop Ramon Llull

Horòscop Ramoll Llull. Novus tractatus d'Astronomia. Biblioteca de Catalunya. © Foto: Biblioteca de Catalunya.

Tres amulets fets a partir d'ossos amb inscripcions i dibuixos

 Amulets d'ossos amb inscripcions. Ajuntament de Lleida. Servei d’Arqueologia. © Foto MHC (Pepo Segura)

Galeria fotogràfica

Les arrels de les pràctiques màgiques medievals

Les idees sobre la màgia que floriren a l’Europa medieval procedien de varies fonts. Les creences i pràctiques màgiques de la cultura clàssica de les regions mediterrànies es mesclaren amb les creences i pràctiques dels pobles germànics i celtes del nord del continent. Més endavant, els cristians medievals varen manllevar nocions sobre màgia als jueus que vivien en les seves comunitats i als musulmans d’altres terres.

Amulet de protecció en forma de gla del segle I abans de Crist

Amulet de protecció en forma de gla, s. I a. C. Museu © Arqueològic de Catalunya

Amulet de protecció en forma de mà, amb forma de figa, del segle I abans de Crist

Amulet de protecció en forma de mà (figa), s. I a. C. © Museu Arqueològic de Catalunya

Defixio inscrita sobre placa de plom, del segle II després de Crist

Defixio inscrita sobre placa de plom , s. II d. C. © Museu Arqueològic de Catalunya

Fetilleres i sanadores

Fins al temps moderns, alguns col·lectius femenins es van constituir en dipositaris d’una saviesa tradicional. Eren fetilleres o remeieres. Mitjançant el coneixement dels efectes de diverses substàncies naturals, o mitjançant la pràctica de conjurs només parcialment cristianitzats, les fetilleres exercien un paper benèfic o malèfic en la vida de les persones. D’altra banda, algunes dones exercien un paper fonamental en la pràctica de l’obstetrícia –les llevadores- i fins i tot en altres àmbits de la medicina. Aleshores, la frontera entre ciència, màgia i religió era encara molt incerta.

T'interessa la temàtica? Aquí tens un article per aprofundir-hi

Metgesses, llevadores, fetilleres, fascinadores... : bruixes a l’edat mitjana

La Mare de Déu, després d'haver donat a llum, envoltada de dones comadrones. Una dona du en braços el nen Jesús.

Taula del Naixement de la Mare de Déu. Montanyana. (1945). Museu Nacional d'Art de Catalunya. © Foto: Ramon Manent

La percepció tradicional de l'esglèsia

Tot seguint el mestratge d’Agustí d’Hipona (354-430), la doctrina tradicional de l’Església va creure que tot allò que s’esdevenia a la Terra era obra de la Divina Providència. Les adversitats atmosfèriques o la mort de persones estimades o animals era una obra divina, que pretenia castigar els nostres pecats. Aquesta visió explica el clima de relativa tolerància amb què l’Església medieval va analitzar el fenomen de la fetilleria. La pràctica d’una màgia, benevolent o negra, per part de les fetilleres era observada amb una gran incredulitat. La fetilleria era considerada una modalitat de superstició. Per instigació diabòlica, els seus practicants podien arribar a creure en l’existència de poders sobrenaturals que no obeïssin a la voluntat divina. Però aquests suposats poders eren, en tot cas, un fet incert, un engany o una il·lusió provocats pel mateix dimoni. Fins al segle XV, les sentències judicials contra les suposades fetilleres o bruixes van ser força benignes. Se les considerava pernicioses pel seu mal exemple i per fomentar creences contràries a la religió cristiana.

T'interessa la temàtica? Aquí tens un article per aprofundir-hi

Nicolau Eimeric i la bruixeria

Pàgina del llibre Directorium Inquisitorum, de Nicolau Eimeric, publicat el 1376

 Directorium Inquisitorum, de Nicolau Eimeric(1376). Biblioteca de Catalunya, ed. S. XVI. © Foto: Biblioteca de Catalunya

Retrat de Sant Agustí d'Hipona

Sant Agustí d'Hipona, mestre de Sixena. Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. © Foto: Museu Diocesà i Comarcal de Lleida

Encastre següent

La construcció intel·lectual de la bruixeria moderna
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat