En les rondalles hi trobem un gran repertori d’utilització de la màgia per a fins bons i dolents. Per tant, les bruixes i els bruixots hi són molt presents. A vegades, la bruixa i el bruixot són una derivació del silvà, el ser que viu en el bosc o en terrenys marginals i que posseeix molts coneixements que l’heroi o l’heroïna de la rondalla adquireix per seguir la cerca del seu objectiu. Altres vegades, la bruixa, l’ogre o el bruixot es presenten com a derivació del guardià del món dels difunts, i l’heroi o l’heroïna l’ha de convèncer que pertany al seu món i, per tant, ha d’aconseguir que el deixi passar. Aquests personatges són indispensables per a la iniciació dels herois. La seva conversió en bruixa o en bruixot que avui coneixem deriva del fet que la societat burgesa del segle XIX i les pel·lícules de Walt Disney han engrandit la funció de fer por a la canalla.

La bruixa en la cultura popular

Francisco de Goya. "Linda maestra". Los caprichos nº 68. Biblioteca de Catalunya. © foto: Biblioteca de Catalunya.

Fins ben entrat el segle XX, en molts indrets de Catalunya es feien diversos rituals que tenien com a finalitat garantir la protecció dels llocs i de les persones contra el mal, els mals esperits o el mal fet per persones que practicaven la bruixeria.

Es considerava que les obertures de les cases eren molt perilloses perquè hi podien entrar l’acció de la bruixeria i altres mals. Per això, les xemeneies es protegien amb esfuriabruixes; les portes, amb cardellines, llorer o olivera beneïts el Diumenge de Rams, i els balcons, amb rams del mateix dia. Un altre ritual protector força estès era el salpàs, en el qual per Setmana Santa un capellà recorria les cases del poble i els masos posant en el llindar de les portes un pegat de sal i aigua beneïda que protegia els estadants i el bestiar de les cases.

Les bruixes i els bruixots també eren considerats autors de pedregades i tempestes destructores de conreus. Segons les narracions populars, les campanes i el seu so podien contrarestar el mal de les tempestes no deixant passar les bruixes i els bruixots que les cavalcaven. En molts pobles dels Pirineus, els capellans també conjuraven les tempestes des dels comunidors, petites construccions situades a tocar de la rectoria i obertes als quatre vents.

Una de les pràctiques més usuals a les cases contra l'acció de les bruixes i altres mals era col·locar a les portes cardellines (Carlines) i creus fetes amb palmes beneïdes Diumenge de Rams. © foto: Pep Parer

En molts pobles dels Pirineus, els capellans conjuraven les tempestes des dels comunidors, petites construccions situades a tocar de la rectoria i obertes als quatre vents. Comunidor de Son (Valls d'Àneu, Pallars Sobirà). 1900. © foto: Cente Excursionista de Catalunya.

Els mitjans i les pràctiques tradicionals per protegir-se contra les bruixes eren molt variats. En primer lloc, hi havia les oracions compostes expressament per allunyar els mals esperits i les accions de bruixeria. En segon lloc, la gent feia, tradicionalment, unes accions quan es trobava amb algú sospitós; per exemple, fer la figa, tirar sal a l’esquena, posar l’escombra cap per avall, posar-se la roba interior una setmana del dret i una altra del revés. Finalment, es feien servir nombrosos amulets, com ara oracions i conjurs escrits que es cosien en les vores de la roba o bé medalles amb figures i penjolls fets amb parts d’algun animal, com la sarpa de teixó.

Les mesures de protecció s’extremaven sobretot per als infants, especialment abans de ser batejats. Per això es penjaven amulets a la roba de l’infant o al bressol. La sal que es feia llepar al nadó en la cerimònia del baptisme també tenia aquest component d’exorcisme. A més, no es permetia tocar els nens per por del mal fet per algú malintencionat. També se senyava els nens i cada dia se’ls resaven oracions per protegir-los. A més, se’ls alliçonava perquè no acceptessin res de ningú i se’ls contaven històries de por a fi que no anessin lluny de casa o voltessin al foscant.

Escopularis emprats per a la protecció d'infants i d'adults. s. XIX. Museu Etnogràfic de Ripoll. © foto: MHC (Pep Parer)

Amulet de protecció anomenat figa s.d. Museu Etnològic de Barcelona. © foto. MHC (Pep Parer)