Puig i Cadafalch

Enfront de les grans convulsions del segle (1924-1956)

La marxa a França a finals del 1923 el va arrelar encara més a aquest país amb el qual el lligaven forts llaços culturals i unes àmplies relacions acadèmiques, que li serien de gran ajut en el nou exili del 1936 al 1941. Entre les dècades del 1920 i el 1930, es va dedicar intensament a l’estudi del primer art romànic, camp en el qual va assolir una gran repercussió internacional. A Catalunya la victòria de les forces d’esquerra en temps de la República el va allunyar de la política i es va concentrar en la promoció d’accions culturals, especialment de caire arqueològic. Durant l’exili del 1936 al 1941 va disposar de l’ajut del Govern francès en els treballs arqueològics a Sant Miquel de Cuixà i va dur a terme diferents obres al principat d’Andorra. Retornat a Catalunya el 1941, va encetar una nova etapa, darrera de la seva vida, en la qual, malgrat haver estat impedit d’exercir d’arquitecte, encara va treballar indirectament en algunes obres, tot i que la gran empresa d’aquells anys va ser la revitalització de l’Institut d’Estudis Catalans.

Cronologia

Participació en els Congressos Internacionals d’Estudis Bizantins celebrats a Bucarest, Belgrad, Atenes i Sofia

1924-1934

Curs a la universitat parisenca de la Sorbona sobre l’art romànic i els seus antecedents, que va ampliar en altres cicles els anys 1929-1934 i 1936-1938

1925

Cursos a la universitat de Harvard i al Metropolitan Museum of Art de Nova York sobre el primer art romànic a Europa

1926

Publicació a París de l’obra Le premier art roman. L’architecture en Catalogne et dans l’Occident méditerranéen aux Xe et XIe siècles

1928

Casa Rosa Alemany a l’avinguda de la República Argentina de Barcelona

1928-1931

Restauració de l’església de Santa Cecília de Montserrat

1928-1931

Publicació de l’obra La geografia i els orígens del primer art romànic per l’Institut d’Estudis Catalans, que, l’any 1935, es va editar en traducció francesa a París 

1930

Participació al V Congrés Internacional d’Arqueologia a Alger

1930

Nomenament com apresident del patronat per a la formació del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que es va inaugurar el 1935

1931

Projecte de monument a Àngel Guimerà al capdamunt del carrer de Balmes de Barcelona, en col·laboració amb Adolf Florensa, Francesc Romeu i Nicolau M. Rubió i Tudurí

1931

Recerques arqueològiques amb Georges Gaillard al monestir de Sant Miquel de Cuixà en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Francès de Barcelona 

1933-1934

Doctorats honoris causa per les universitats de la Sorbona de París i  Autònoma de Barcelona

1933-1934

Publicació de l’obra L’arquitectura romana a Catalunya per part de l’Institut d’Estudis Catalans

1934

Conferència Lleis històriques de la vida dels estils arquitectònics a la festa anual de la Unió Interacadèmica barcelonina

1935

Exili a França amb motiu dels esdeveniments revolucionaris i la guerra que esclata arran de la revolta militar contra la República espanyola i l’autonomia catalana

1936-1941

Recerques arqueològiques al monestir de Sant Miquel de Cuixà, amb un ajut oficial del Govern francès per la seva condició de refugiat, a instàncies d’Henri Focillon

1936-1937

Projectes d’arquitectura al principat d’Andorra des del seu exili francès

1936-1941

Conferències sobre arquitectura romànica i preromànica al Courtauld Institute of Art de Londres

1938

Retorn a Barcelona, on participa des del 1942 en la reconstrucció clandestina de l’Institut d’Estudis Catalans. Moltes sessions acadèmiques se celebren al seu domicili

1941

Inhabilitació per part del govern del dictador Franco per a l’exercici de la professió d’arquitecte en represàlia política a la seva militància catalanista. El 1946 se li aixeca parcialment la inhabilitació

1942

Renovació interior de església de Santa Maria de Mataró

1942-1947

Doctorat honoris causa per la Universitat de Tolosa, que no li és lliurat fins al 1949

1945

L’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona li dedica un homenatge

1945

Publicació de l’obra Noves descobertes a la catedral d’Egara per l’Institut d’Estudis Catalans i amb la qual clou l’estudi del complex, iniciat el 1889

1948

Publicació de l’obra L’escultura romànica a Catalunya en la col·lecció Monumenta Cataloniae

1949-1954

Mor a Barcelona

1956

L’arquitectura romànica de Catalunya a Europa i la projecció internacional

Josep Puig i Cadafalch, sota l’aixopluc de l’Institut d’Estudis Catalans, entitat acadèmica de la qual va ser impulsor i membre principal, va publicar la magna obra L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918). D’abast molt més ampli que el títol indica, de fet tracta de l’arquitectura en terres catalanes des de l’antiguitat fins a l’aparició del gòtic. Més enllà de la compilació i descripció de les obres, l’objectiu era desentrellar els mecanismes de creació, evolució i difusió de l’art romànic. Una recerca que d’inici es va referir al cas català, però que aviat es va estendre a l’Occident europeu, amb derivacions puntuals cap a l’arquitectura de l’Europa oriental. Minvats els treballs durant els anys de govern de Catalunya del 1917 al 1923, es reprengueren amb força a partir d’aleshores. Al mateix temps va participar en nombrosos congressos internacionals, amb dedicació especial als estudis bizantins. Entre els anys 1920 i 1930, la seva projecció internacional es va consolidar àmpliament en definir en l’àmbit de l’Europa occidental les característiques i la cronologia del primer romànic, principal aportació seva a la història de l’art, usada i debatuda encara avui dia. Aquesta contribució la va donar a conèixer en diferents cursos i publicacions, principalment franceses, però també d’altres països europeus i dels Estats Units d’Amèrica. Una activitat internacional que no va poder reprendre un cop acabada la Segona Guerra Mundial, atesa la repressió que van patir tant ell com l’Institut d’Estudis Catalans sota la dictadura del general Franco.