Puig i Cadafalch

Ascensió professional, obres i acció política (1898-1917)

En aquest període Puig i Cadafalch desenvolupa una gran activitat i assoleix un alt reconeixement professional en els camps de l’arquitectura, l’urbanisme, l’arqueologia i la història de l’art. També participa molt activament en l’activitat política catalanista del regionalisme conservador i en destacades empreses culturals. Com a regidor a Barcelona, diputat provincial o parlamentari a les Corts espanyoles, capitaneja projectes de modernització urbana i del país.
Dins de l’ambient general de renovació de les arquitectures europees al tombant dels segles XIX i XX, en aquest període la seva obra cerca la definició d’unes formulacions pròpies amb combinació de valors locals i universals, entre la modernització constructiva i la tradició històrica. Si bé el seu punt de partida es troba en la reinterpretació dels models medievals, també incorpora sempre en major o menor grau patrons procedents d’altres estils i cultures. La visió integral de la pràctica arquitectònica es revela en les seves creacions en una forta atracció per les arts decoratives, amb la incorporació dels oficis tradicionals, amb la qual cosa estableix una col·laboració extraordinàriament fructífera amb artesanats i industrials.

Cronologia

Casa Garí al Cros d’Argentona

1898-1899

Casa Amatller del passeig de Gràcia de Barcelona

1898-1900

Casa de Romà Macaya al passeig de Sant Joan de Barcelona

1898-1900

Publicació del diari La Veu de Catalunya del qual fou fundador i que va esdevenir portaveu del partit de la Lliga Regionalista (1901-1933) i de la Lliga Catalana (1933-1936), on sempre va militar

1899

Cellers Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia

1900-1915

Casa Muntades a l’avinguda del Tibidabo de Barcelona

1901-1902

Regidor electe a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista, des d’on va intervenir en la renovació del museu d’art, l’abastiment d’aigua i el clavegueram, i va impulsar el pla d’enllaços de la ciutat amb el territori

1901-1905

Casa de Pere Serra a la rambla de Catalunya de Barcelona, actual seu de la diputació provincial

1901-1907

Casa Terrades o de les Punxes, a l’avinguda Diagonal de Barcelona

1903-1905

Casa del baró de Quadras, a l’avinguda Diagonal de Barcelona

1904-1906

Publicació de L’oeuvre de Puig Cadafalch architecte 1896-1904, amb motiu del VI Congrés Internacional d’Arquitectes a Madrid

1904

Projecte per al concurs internacional del Palau de la Pau de l’Haia, als Països Baixos

1906

Restauració de l’església de Sant Martí Sarroca

1906

Projecte amb Josep M. Goday de l’església votiva de l’Immaculat Cor de Maria de Buenos Aires, a l’Argentina

1906-1909

Participa en la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans, dedicat a la recerca científica, i organitza l’expedició a la Vall d’Aran i la Ribagorça, que va donar a conèixer el patrimoni romànic de la vall de Boí

1907

Diputat electe a les corts del regne d’Espanya per la candidatura unitària de Solidaritat Catalana

1907-1909

Direcció dels treballs d’excavació arqueològica de la ciutat grega i romana d’Empúries

1908-1923

Publicació, amb Josep Goday i Antoni de Falguera, de l’obra L’arquitectura romànica a Catalunya

1909-1918

Fàbrica Casarramona al carrer de Mèxic de Barcelona

1910-1913

Casa Pere Company en la calle de Casanova de Barcelona

1911

Casa Mawlay Abd al-Hafiz al passeig de la Bonanova de Barcelona

1911-1914

Restauració del temple monàstic de Sant Joan de les Abadesses, on treballa fins a la dècada del 1920

1912

Diputat electe a la diputació provincial de Barcelona

1913-1917

Magatzems Miele al carrer de Ferran de Barcelona

1913-1917

Instal·lació de la Biblioteca de Catalunya al Palau de la Generalitat de Barcelona

1914

Projecte de reforma urbanística del traçat del tram central de la via Laietana a Barcelona

1914

Cap a un nou llenguatge arquitectònic en la dècada del 1910

Durant la segona dècada del segle XX, la seva obra arquitectònica evoluciona ràpidament i s’integra en la sensibilitat del moviment noucentista. Un pas precedit de l’allunyament del medievalisme, l’aproximació a altres referents històrics o a l’arquitectura més sòbria de la Sezession vienesa, com a la casa barcelonina de Pere Company (1911). A partir d’aquest moment, va seguir l’adopció plena de fórmules classicistes i, amb elles, la incorporació d’una rica ornamentació barroca. Aquesta línia es troba del tot consolidada en la pròxima etapa, a partir del tombant dels anys 1919-1920. Es tracta d’edificacions que també modifiquen notablement les característiques constructives, amb la incorporació de nous serveis, programes i materials renovadors, especialment les estructures de formigó i ferro. 

Àmbit següent

La casa i l’espai de treball (1917-1956)

Àmbit anterior

Origen, formació i primeres obres (1867-1898)

Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat