El farcell de la postguerra

L'Auxili Social i el nou paper de la dona

La cara «amable» del règim

L'Auxili Social, fundat el 1936, va ser l’organisme oficial del nou règim encarregat d’assistir els més necessitats i difondre el nou model educatiu. Estava dividit en diferents departaments: el Departament Central d’Auxili d’Hivern, el Departament de Protecció a la Mare i al Nen, el de Llars d’Aprenentatge i Albergs Escolars i el Rectorat Central d’Ensenyament Mitjà i Universitari. Els primers dies de l’ocupació, la principal preocupació de l'Auxili Social va ser la distribució d'aliments a la població afamada i amb aquesta finalitat, va instal·lar els seus primers menjadors al Palau Moja de la Rambla i en una part dels magatzems SEPU. Més endavant van aparèixer les Cuines de Germanor que s’encarregaven de proporcionar aliments a les persones més necessitades i on es va fer molt coneguda la «sopa de pobre». L'any 1939, l'Auxili Social va distribuir a la província de Barcelona una mitjana mensual de més d’un milió i mig d'àpats. La seva doctrina es basava en la formació religiosa i nacionalsindicalista, així com en la preparació de la dona per al desenvolupament de les tasques de la casa. La dona era esposa, mare i reserva dels valors espirituals.