El farcell de la postguerra

El rebost, les llaunes i les carmanyoles

Un pa a la post i cansalada al rebost

Molt abans que la nevera es convertís en un electrodomèstic imprescindible a les cases, feia temps que les classes populars es preocupaven per la conservació dels aliments pensant sobretot en l’hivern. Així es van començar a aplicar les primeres formes naturals de conservació dels aliments: el fred (en zones on hi havia neu i gel) i la dessecació (eliminació de l’aigua dels comestibles per mitjà de l’exposició al sol, la pressió i el fum). Durant la postguerra, les empreses de conserves i els seus productes enllaunats també van ser un recurs per sobreviure i ampliar el rebost. Apareixen nous aparells per a la cuina i destacats enginyers catalans com Enric Berrens, que va començar important productes Turmix de Suïssa sota el nom de Comercial Hispano Helvética, van facilitar les tasques domèstiques de moltes dones durant la postguerra. L’any 1945 es va fundar l’empresa Pequeñas Industrias Mecánico-Eléctricas Reunidas (PIMER), on Gabriel Lluelles va acabar sent un dels dissenyadors més destacats de petits electrodomèstics a Catalunya amb la batedora Minipimer.