El Rector de Vallfogona: auge, declivi i retorn d’un mite nacional

6. El segle XIX. Auge i declivi d’un poeta nacional

Durant la major part del segle xix la fama del Rector, tant en l’àmbit literari com en el de la cultura popular, no para de créixer. Se’n dibuixen la majoria dels retrats i esdevé una icona cultural dins el context de l’emergent societat de masses. Amb el nom de Lo Rector de Vallfogona s’escriuen obres de teatre (Frederic Soler, 1871), revistes satíriques (1874, 1902), novel·les i biografies novel·lades (Josep Feliu i Codina, 1876) i es funda una societat literària que s’anomena així (1876). A més a més, el personatge esdevé un reclam per a productes comercials: begudes reconstituents, capses de llumins, postals, etc.

Durant el darrer terç del segle xix, el Rector esdevé una figura cada vegada més controvertida. El grup d’escriptors que segueixen el poeta i dramaturg Frederic Soler, Pitarra, el reivindiquen com a poeta popular. Però el sector jocfloralista el qüestiona cada vegada amb més vehemència: autors influents com Milà i Fontanals el consideren un poeta castellanitzat i vulgar, i una xacra per al ressorgiment de la literatura culta en català que ells propugnen.

Pensem que els impulsors de la Renaixença partien d’una visió del món burgesa i de moral conservadora, que els impedia empatitzar amb certs temes i enfocaments propis del gust del Barroc, una època de la qual, a més, no compartien els codis expressius.

La visió d’aquest darrer sector s’imposa. La represa demana  un canvi en els referents per deixar enrere el passat més immediat. Tot això fa que, cap a finals del segle, el Garcia poeta va quedant progressivament relegat als marges del cànon literari. En canvi, el personatge del Rector es mantindrà ben viu en la memòria popular.