El Rector de Vallfogona: auge, declivi i retorn d’un mite nacional

2. La vida de Vicent Garcia

Francesc Vicent Garcia va néixer a Saragossa el 22 de gener de 1579. La família, originària de Tortosa, s’hi havia desplaçat per la feina del pare, passamaner d’ofici. Després de la seva mort prematura, l’any 1582, Vicent i la seva mare tornen a Tortosa, on ell aprèn les primeres lletres i ella es casa amb Pau Bono, llibreter oficial de la ciutat. El petit Vicent devia passar la infantesa entre llibres i també devia estar ben familiaritzat amb la música i les festes populars, ja que diversos membres de la família Garcia consten entre els músics a càrrec del municipi.

Aviat es trasllada a Barcelona per emprendre els estudis de teologia. També comença a escriure poesies, algunes de les quals fan pensar en uns anys de joventut prou disbauxats. L’any 1605 és ordenat sacerdot a Vic i es converteix en familiar i mestre de capella del bisbe d’aquesta diòcesi, Francesc Robuster, a l’empara del qual, l’any 1607, obté la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb (la Conca de Barberà).

L’any 1621 Garcia es converteix en el secretari personal del nou bisbe de Girona, Pere de Montcada, i, arran de les exèquies de Felip III a la catedral, predica un sermó que és una de les màximes expressions de l’homilètica barroca catalana. Després de la mort sobtada del bisbe a finals d’any, el Rector s’instal·la uns mesos a Tortosa, on obté el doctorat en teologia.

Cap a finals de 1622 viatja a Madrid. Els primers biògrafs expliquen que desperta una gran admiració a la cort pel seu geni poètic, que fa amistat amb Lope de Vega i que mor emmetzinat per cortesans envejosos del seu èxit. Però, a falta de proves, avui totes tres coses semblen ser invencions posteriors, pensades per exalçar la figura del Rector.

El que és segur és que, poc després del viatge, Garcia torna a Vallfogona, on mor el 2 de setembre de 1623, als quaranta-quatre anys, per causa desconeguda.