El Rector de Vallfogona: auge, declivi i retorn d’un mite nacional

4. El poeta Garcia

L’obra de Garcia és una peça central del nostre cànon literari i una baula indispensable per a la continuïtat del català com a llengua de cultura al llarg de l’època moderna. Consta d’uns 160 poemes —majoritàriament satírics—, un panegíric en vers dedicat al rector de l’Estudi General de Lleida, una obra de teatre —la Comèdia de Santa Bàrbara— i el Sermó en memòria de Felip III.

La poesia és la part que n’ha transcendit més. Revela un caràcter desimbolt i enginyós, i destaca per l’amplitud formal i temàtica, així com per la diversitat de tons i enfocaments. Això últim s’aprecia sobretot en el tractament d’un dels temes més recurrents: el desig. En algunes composicions, el jo poètic parla obertament dels tractes sexuals amb dones des d’una actitud materialista i amoral, propera al rufianisme; en d’altres, hi al·ludeix amb una lleugeresa vitalista, despreocupada i graciosa, i, encara, n’hi ha algunes en què satiritza els efectes de la repressió de la libido, problema amb el qual tant ell com una part dels seus primers lectors —també clergues— devien haver de conviure.

Un altre dels grans temes de la poesia de Garcia és la visió crítica de la societat, que aflora en poemes com el «Desengany del món», així com en aquells que retraten personatges poderosos i controvertits del seu temps. També parla de literatura i del fet mateix d’escriure, ja sigui creant dins els poemes divertits jocs metaliteraris, o bé utilitzant els seus textos per lloar o criticar l’obra d’altres poetes coetanis.

En canvi, contràriament al tòpic tan àmpliament divulgat a partir del segle xix, l’escatologia no és un tema important en la poesia del Rector. La fama de personatge escatològic ve de l’anecdotari i d’alguns poemes que avui sabem que li van ser atribuïts de forma equivocada.