Festes de foc al Pirineu

Pirineus, muntanyes sagrades

Els Pirineus són muntanyes mitològiques, bressol de llegendes i tradicions fermament arrelades als pobles i al sentiment de la seva gent. De totes les celebracions cícliques d’arrels mil·lenàries, destaquen les Festes del Foc, hereves de les antigues celebracions de culte al Sol, i que més tard van ser cristianitzades sota l’advocació de sant Joan Baptista o de sant Joan Evangelista. Tanmateix, aquesta cristianització no va esborrar de l’inconscient col·lectiu les antigues motivacions que movien els seus avantpassats a celebrar les festes precristianes en honor al Sol. Aquestes són les festes que s’han conservat en essència, tot i que pràcticament han perdut la seva motivació religiosa; han sabut perviure adaptant-se als temps actuals, amb sentit comunitari i socialitzador.

Malgrat que la modernitat ha diluït les antigues creences –que es mantenen subjacents tot i que es dubti de la seva veracitat- encara hi ha qui s’enduu una teia carbonitzada o cendra de la foguera solsticial per protegir la llar, els corrals i els horts. Les fogueres, les falles i el fum, amb la seva atmosfera atàvica, es creia que foragitaven els mals esperits. A Montanui, per exemple, es creia que espantaven les bruixes i les encantades. Els focs solsticials es feien per donar gràcies als déus antics per les collites. Són rituals màgics propiciatoris de la fertilitat e honor al Sol, llum i escalf de la comunitat.

Aquestes creences potser avui no van més enllà de l’anècdota, però formen part del patrimoni dels habitants dels Pirineus. Sigui cercant de forma inconscient la bonaventura i la protecció del Sol, sigui senzillament per mantenir vives les tradicions dels seus avantpassats, cada any els habitants dels Pirineus es conjuren novament per celebrar la festa del solstici. Cada any repeteixen aquesta festa iniciàtica i captivadora en la qual el foc és el centre de la tradició