Festes de foc al Pirineu

El foc simbòlic

El solstici és el canvi d’any, tant el d’estiu, que correspon a Sant Joan, com el d’hivern, que correspon a nadal; en els dos casos l’any muda de clima i el cicle natural fa un tomb. És el moment de demanar i propiciar l’abundància per a l’etapa que comença. El nou cicle estarà regit pel sol, divinitat perfectament cristianitzada en la nostra cultura, però que conserva vives les arrels precristianes. El Sol com a divinitat és llum i escalf, és el foc familiar de la llar i també és la foguera comunitària a la plaça quan es fa festa.


El foc dedicat al sol és un foc sagrat, com ho són les flames votives que cremen als santuaris, indrets venerats i tel·lúrics. Els Pirineus són muntanyes tel·lúriques per naturalesa i són també un santuari per si mateixes, amb la presència permanent i canviant del Sol que regeix la natura. Les festes de foc acompleixen una funció màgica per a la comunitat, per mitjà del foc il·luminen la nit del solstici i uneixen els dos dies de la divinitat. Les fogueres, els haros i els brandons s’encenen amb els darrers raigs de llum de la vigília i trenquen la nit amb el foc solar, que comparteixen amb tota la comunitat.

Per als portadors del foc, el descens fins al poble és un viatge iniciàtic, un camí de foscor custodiant el símbol preciós del Sol per portar-lo al poble. Per als qui esperen és l’emoció de contemplar la corrua de cuques fogueres que vénen del no-res, d’enmig de la foscor. És el foc del cel o del Sol, que baixa a la Terra, una versió moderna del mite de Prometeu. La falla major, faro, haro o brandon és la flama simbòlica i gegant, plantada al cor de la comunitat, a l’entorn de la que es viu la festa, compartint es danses i els jocs, afermant la voluntat col·lectiva de ser.

Ámbito anterior

Pirineus, muntanyes sagrades

Twitter Facebook Instagram Youtube
Explora la historia Explora la historia Organízate la visita Organízate la visita Agenda Agenda
Suscríbete al boletín
© Museu d'Història de Catalunya