L'artista José Lamuño.

L'artista José Lamuño.

Categoria:

Art

Número de registre:

MHC7192

Nom de l'objecte:

dibuix (obra visual)

Títol:

L'artista José Lamuño.

Autoria:

Datació:

1940

Dimensions:

Dimensions: 27 x 21 cm

Material:

Història de l’objecte:

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre els anys 1937 i 1941, per l'artista Josep Subirats i Samora. Aquestes obres esdevenen un testimoni del seu pas per l'exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d'Espanya.

Tema:

Descripció:

Dibuix en tinta blava sobre paper, realitzat per Josep Subirats i Samora, durant la seva reclusió en el camp de refugiats de Barcarès. 10 10A l'anvers de l'obra, hi ha un retrat de José García Lamuño -pintor nascut el 1912, d'origen asturià i exiliat a França després de la Guerra Civil-. Està assegut en una cadira plegable i dibuixant en una fulla de paper disposada en una taula. Els traços pel retrat, són àgils, generals i naturalistes, sense centrar-se en els detalls. 10 10En el revers de l'obra, hi ha retratat un refugiat anònim, que es troba dempeus i sembla estar recolzat en una paret. 10 10 10 10Subirats no fou l'únic artista que acabà en els camps de refugiats francesos. Encara més, el bon grapat d'artistes que hi havia en els camps acostumaven a organitzar-se, fins al punt de crear veritables associacions d'art i artistes als camps. Aquest fou el cas, per exemple, del camp del Barcarès, on s'organitzà el "Comité de Artistas Profesionales de Bellas Artes del Barcares", entitat que funcionava com a xarxa d'ajuda mútua, alhora que organitzava esdeveniments culturals dins de les mateixes instal·lacions del camp, que servien com a vàlvula d'escapament d'aquella realitat, alhora que els ajudava a aconseguir recursos per sobreviure, o inclús, per poder marxar. 10 10Situat als afores de la ciutat de Perpinyà, aquesta zona de maniobres de l'exèrcit francès havia estat condicionada a principis de febrer de 1939 com una zona d'emmagatzematge de vehicles civils i militars que havien arribat a les terres rosselloneses amb la retirada fortuïta de l'exèrcit i civils republicans. L'acord de Bérard-Jordana, signat per França i l'Espanya franquista, convertiren aquest dipòsit en un taller de reparació de vehicles perquè aquests fossin restituïts a les autoritats espanyoles. Així, més de 600 refugiats s'encarregaren de reparar i condicionar els vehicles, estructurant un camp d'internament amb grans tendes i barraques de fusta destinades a ser oficines administratives i de logística. Tot vigilat per soldats senegalesos de l'exèrcit colonial. 10 10Subirats sol·licità entrar a servir en aquest camp per ajudar a l'esforç bèl·lic francès, que havia iniciat la guerra contra l'Alemanya nazi. Així, a mitjan novembre de 1939 es traslladà al camp, i amb poc temps esdevindrà un home de confiança del doctor destinat a la seva infermeria. Això li obriria les portes a poder participar en diversos encàrrecs artístics, permetent-lo fugir de la vida diària de refugiat.

Explore our history Explore our history Prepare the visit Prepare the visit Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacidad | Declaració d’Accessibilitat