El camp del Barcarès (el depòsit de cadàvers).

El camp del Barcarès (el depòsit de cadàvers).

Categoria:

Art

Número de registre:

MHC7161

Nom de l'objecte:

dibuix (obra visual)

Títol:

El camp del Barcarès (el depòsit de cadàvers).

Autoria:

Datació:

1939

Dimensions:

Dimensions: 13 x 21 cm

Material:

Història de l’objecte:

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre els anys 1937 i 1941, per l'artista Josep Subirats i Samora. Aquestes obres esdevenen un testimoni del seu pas per l'exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d'Espanya.

Tema:

Descripció:

Aquarel·la en diversos colors sobre paper de Josep Subirats i Samora, realitzada durant la seva reclusió en el camp de refugiats de Barcarès. 10 10L'obra ofereix un paisatge de dunes de la platja de Barcarès, durant una posta de sol en un dia ennuvolat. La peça, doncs, és d'un caràcter més ombrívol que d'altres que l'artista dugué a terme durant la seva estada al camp. En destaquen una sèrie de pals clavats en vertical per sobre les dunes, amb una estructura central de fusta entre els pals. Suposadament, era el dipòsit de cadàvers del camp, situat a la vora de l'hospital on Subirats treballà durant el temps que estigué en el camp. 10 10 10 10El camp de Barcarès fou el primer destí de Josep Subirats a l'exili, entre febrer i octubre de 1939. El camp fou construït a la costa rossellonesa, a la vora del poble del Barcarès, en una zona de la platja prop del llogaret dels pescadors. S'hi construïren 25 illots de 25 barraques de fusta per a poder acollir a cada una fins a 70 persones, esdevenint una veritable ciutat de fusta enmig de les dunes de la platja. 10 10Allà, dins la vida pròpia d'un camp de refugiats, Subirats dedicarà part del seu temps a donar un cop de mà a l'hospital improvisat de camp, realitzant pancartes, cartells, rètols i plànols, que li serviria per beneficiar-se de millors condicions d'internament. Això li va permetre poder dedicar-se al dibuix i la pintura, activitats que li permetrien mantenir una certa distància amb la realitat de la vida al camp. Així, a poc a poc se situà en l'òrbita dels artistes del camp, abandonant progressivament el seu pudor i animadversió a mostrar les seves obres i obrint-a les diferents activitats artístiques que organitzaven, tot buscant aconseguir els contactes que li permetessin sortir d'aquella situació.

Explore our history Explore our history Prepare the visit Prepare the visit Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacidad | Declaració d’Accessibilitat