Escena a Barcarès.

Escena a Barcarès.

Categoria:

Art

Número de registre:

MHC6707

Nom de l'objecte:

dibuix (obra visual)

Títol:

Escena a Barcarès.

Autoria:

Datació:

1939

Dimensions:

Dimensions: 13,5 x 20,5 cm

Material:

Història de l’objecte:

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre els anys 1937 i 1941, per l'artista Josep Subirats i Samora. Aquestes obres esdevenen un testimoni del seu pas per l'exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d'Espanya.

Tema:

Descripció:

Dibuix en tinta negra sobre paper, obra de Josep Subirats durant la seva estada al camp de refugiats del Barcarès. 10 10A l'anvers, hi ha representada una escena d'un concert o espectacle al camp. El dibuixant, mirant des de la banda dreta d'una tribuna d'autoritats, ens dibuixa el que veia: a l'esquerra, la tribuna d'autoritats, mirant cap a l'escenari. Entre aquestes, es destaquen alguns militars/gendarmes francesos, sobresortint per les seves gorres característiques. A la dreta de la tribuna de seients s'alça l'escenari, elevat, on veiem una persona sostinguda a la banda que mira a la tribuna. A sobre l'escenari, drets, hi ha diverses persones -esbossades amb traços molt ràpids i generals- tocant els instruments musicals. Al fons de tot, veiem una graderia amb diversos cercles i formes dibuixats, a tall de persones ajagudes. 10 10En el revers, veiem diversos retrats i estudis de retrat de la fesomia d'un tal "Requena". Té els cabells foscos, tallats curts, nas prominent i posat seriós. 10 10L'activitat com a retratista fou, en certa manera, bastant comuna per Subirats, tal com veiem en tot el conjunt de les seves obres. Tot i que normalment retratava personatges anònims, també a vegades se centrava en personatges concrets, per exemple, amb la figura de José Gallardo. 10 10En tot cas, i atenint-nos al dibuix de l'escena del concert com a tema general d'aquest registre, hem de tenir present que els concerts, com el representat en el dibuix, eren uns dels grans esdeveniments dels camps de refugiats, i servien per fugir, encara que fos temporalment, de la vida diària del camp, com a lloc de retrobament de coneguts i d'esbarjo. Referent a la qüestió dels concerts, Subirats comenta que la banda de música del Quinto Regimiento oferí diversos concerts fins al maig-juny 1939, quan decidiren marxar a l'exili a Mèxic a bord del Sinaïa. En aquests concerts, el seu director, Rafael Oropesa, feia interpretar als seus músics temes com "El Danubi Blau de Strauss", serenates de Schubert, així com temes republicans en melodies de pasdobles, o fins i tot temes compostos en honor a la vida al camp de refugiats.