Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes
Oraris
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Localizacion
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Resèrves de grops/escòles
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transpòrt e vies d'accès
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
Parcatge
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposicion temporau
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Entrada combinada
Exposicion permanenta + exposicion temporau
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes
Oraris
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Localizacion
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Resèrves de grops/escòles
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transpòrt e vies d'accès
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
Parcatge
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposicion temporau
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Entrada combinada
Exposicion permanenta + exposicion temporau
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
Twitter
FacebookInstitut Pere Mata
-
Galeria de peces
-
Esquelles i sarró
Xavier Xorto
Soc del Penedès i us he portat les esquelles i el sarró del meu avi, que havia fet de pastor de cabres. El ramat del meu avi era de la raça Cabra Blanca de Rasquera, l’única autòctona de Catalunya, documentada des del segle XVI i en perill d’extinció. El sarró, i la seva gaieta, que se la va fer ell mateix amb fusta de lledoner. Aquí portava el seu menjar. Se n’anava cada dia a la muntanya i li servia per portar el dinar cada dia a la muntanya.
Les esquelles amb els sons més greus les porten les cabres més grans, i si tenen un so més agut les porten les jovenetes.
-
Disc commemoratiu
Paco Porres
Vinc de Tortosa i he portat el disc que es va fer en commemoració de la inauguració del monument a la batalla de l’Ebre per Franco, en los 25 años de paz de Franco. El disc es va posar a la venda, i lo que passa és que també era un sistema de venda, que jo recordi, que la Falange Española anava pels comerços per vendre el disc, i tothom, tothom, el comprava.
Jo tenia vuit anys, recordo el dia perfectament. Va ser un dia extraordinari per a la ciutat de Tortosa, als anys 60. Va venir gent de tot arreu.
En el disc hi ha enregistrats els discursos del governador civil, del bisbe i de l’alcalde de Tortosa, i el de Franco, amb interrupcions de “Arriba España”, “Viva Franco”, “Franco, Franco”. Aquest disc representa un moment històric. Amb vuit anys, hi ha coses que t’impacten i formen part de la teva infantesa, oi? I a mi em va impactar. És la primera vegada que vaig veure un desplegament que només es veia al NO-DO, i jo el vaig veure en directe.
-
Joies de Maria Fàbregas
Ester Fusté
Vinc de Reus. Porto objectes relacionats amb la vida i obra de la meva tieta. Es deia Maria Fusté Ribé, però ella, de nom artístic, es deia Maria Fàbregas. Va ser cantant d’òpera entre els anys 50 i 60.
Aquestes joies, et puc assegurar que no sé com han arribat fins avui, perquè tant jo com la meva filla les hem usat per tot... Ets petita, arribes a casa, obres l’armari, les joies de la tieta i lo primer que fas és posar-te-les. Aquesta corona la va utilitzar per al seu personatge de la Favorita de l’òpera de Donizetti.
Va fer una carrera prou rodona perquè, com sempre, es comença allà on es va néixer, i ella és de Bràfim. La seva veu era prou maca, la van agafar, em sembla que el primer any va ser el 1956, al Liceu de Barcelona. Per mi lo més important és que ella va fer companyia pròpia.
-
Octavetes antifranquistes
Narcís Llauger
Vinc de Tarragona i porto una pila d’octavetes o fulls volants del franquisme. Són el relat de les coses que passaven de debò i que no podien aparèixer en cap mitjà de comunicació normal. Això està recollit de terra, perquè aquests fulls estaven destinats a volar i a caure a terra. Hi ha les marques de les sabates, es veuen trepitjats. Són convocatòries, crides, des de l’Assemblea de Catalunya, per demanar la llibertat immediata dels 113, d’associacions de veïns, treballadors, estudiants.... Aquest és per Salvador Puig Antich. Terrible. Per això eren necessàries aquestes octavetes, perquè arribés a la gent aquesta crida, no podia arribar per cap altre mitjà. Jo no militava a cap grup. Tenia molta por, però recollia això de terra. Era molt inconscient, sincerament, però ho tornaria a fer, t’ho dic de debò.
-
Vestuari de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona, 1992
Lourdes Catà
Vinc de Llorenç del Penedès i aquest és el vestit que duia a la cerimònia d’inauguració del Jocs Paralímpics de l’any 1992 a Barcelona. Amb la coral infantil, vam anar a cantar, al final de la cerimònia, l’Himne a l’alegria. Per mi va ser una experiència meravellosa, perquè venint d’un poble petit, sortir i anar a un esdeveniment multitudinari és un impacte. Hi havia un gruix de cantaires que anàvem blaus i uns quants que anaven grocs, simbolitzàvem la bandera europea.
Lo primer que penso, ara quan el veig al cap de 31 anys, és que he format part de la història, m’emociona molt recordar-ho i em porta molta felicitat, perquè tinc un record molt positiu de l’experiència.
-
Vestit de bateig
Esperança Viñas
Us he portat un vestit de bateig fet per la meva mare. Ens hi van batejar a tots tres germans, a Valls. L’any 1961 em van batejar a mi, però suposo que el devia fer mentre estava embarassada. Després de la guerra, tothom passava gana i per poder ajudar a l’economia de casa seva la mare va decidir posar-se a cosir.
Hi ha dues peces: la capa i el vestidet. M’agrada que es vegin les coses antigues, per fer una mica d’homenatge a totes les persones que van viure després de la guerra, com es van esforçar cada dia, cadascú en el seu terreny, en el que sabien més, i com van tirar endavant la societat.
-
Vi de fang
Mariona Rendé.
El 22 d’octubre de 2019, a l’Espluga de Francolí una riuada va arrossegar el celler de casa, el celler Rendé Masdeu, el va prendre tot d’una peça. Va prendre 60.000 ampolles que teníem en criança en vins de guarda i tota la collita del 2019. Les ampolles que vam poder recuperar es van anomenar ”vi de fang” perquè encara tenien el fang de la riuada.
Jo dic que és el vi de fang, però per mi és el vi solidari, no? A petició de la gent que ens va venir a ajudar, de molts clients i amics i no clients que volien comprar les ampolles brutes de fang, per tenir aquest record, es van vendre a un preu solidari, a 15 euros l’ampolla. Ens van ajudar econòmicament, però sobretot emocionalment.
No sé quina varietat de vi hi ha, perquè no hem netejat el broc de l’ampolla, no sé l’anyada. És una sorpresa.
-
Ràdio Galena
Pau Llorens
Vinc de Reus i he portat una ràdio galena feta a mà pel meu besavi, l’any 1942. El besavi el tenia per escoltar les notícies al mas. La galena és un mineral que serveix com a receptor de la ràdio. La ràdio galena és un receptor de ràdio simple, una forma bàsica de tecnologia molt popular a principis del segle XX. També porto el resguard d’impost sobre la ràdio a nom del besavi Policarpio Vilarnau. Aquest impost permetia controlar tothom que tenia una ràdio.
-
Fórmula Magistral Farmacèutica
Alicia i Concepció Gamundi
Hem portat dos xarops que feia el meu pare i que provenien del meu avi [Alicia Gamundi]. És una família de farmacèutics, l’avi, el pare, jo mateixa, i la meva filla, i tinc una neta estudiant Farmàcia. En aquella època, hi havia pocs metges, tampoc hi havia ambulatoris, ni seguretat social, ni res. La farmàcia en aquella època era lo punt de referència de qualsevol cosa que passés al barri. L’avi pràcticament feia fórmules, i va començar a crear els productes fets. Era tota una feina molt laboriosa i, segons la gent, eren efectivíssims. Però és que si tu mires les fórmules, han de ser efectius [Concepció Gamundi].
Este es diu Pectosedol, perquè era per a la tos, i este era Neuro-Gallosch, per als nervis, sedante nervioso. Portava bromuro de sodio i fenilbarbiturato de sodio, molts d’aquests productes eren barbitúrics, que avui en dia ja no els podem ni tenir [Alicia i Concepció Gamundi].
-
Bust i cendrer “Proclamació de la República”
Tomàs Barberà
He portat el bust que va comprar el meu pare, que és la imatge de la República amb la data de la proclamació del 14 d’abril del 1931. Tota la vida hem sigut botiguers. Jo sabia, per la gent que treballava a la botiga, que estava guardat al magatzem en una capsa. En aquella època hi havia un tipus de nino que es deia Carlitos, i a fora la capsa hi posava “Busto de Carlitos” perquè ningú sospités que el que hi havia dins era el bust de la República. Ara, la tenim a casa, al menjador.
També he portat un cendrer commemoratiu de la República, però no el faig servir perquè em sap greu tirar cendra al damunt de la bandera i del president Francesc Macià. A la part del darrere també hi ha gravada la data del 14 d’abril de 1931.
-
Lambretta
Josep M. Busquets
Aquesta moto la va comprar el meu pare l’any 1958 per poder-se desplaçar de Tarragona a Montbrió. Els diumenges em dedicava a iniciar-me en aquest món fent gimcanes, després vaig començar fent algun ral·li que organitzava el Moto Club Tarragona. Això feia 80-90 màxim. I així vaig començar, perquè quan un té afició i il·lusió, no el para ningú. Amb la Lambretta vaig aconseguir el que volia: la il·lusió d’anar en moto. La primera carrera del Mundial disputada a Montjuïc l’any 1962, va fer que estiguem al Moto GP d’avui. Aquesta Lambretta la tenia al poble, i fa uns vuit o deu anys, el dia del meu aniversari, vaig arribar a casa, em vaig trobar una cosa tapada, i els meus fills me la van regalar tota restaurada.
-
Làpida commemorativa
Josep Puche
Us he portat una làpida del meu tiet-avi Tomàs Fontanilles que, fins l’any 1978 o 1980, va estar penjada a la façana de la casa pairal que tenim al poble. L’any 1936, poc després del 18 de juliol, els milicians el van agafar, se’l van emportar i va desaparèixer.
Jo he crescut amb la imatge que el meu tiet-avi era un feixista, però la història familiar no m’acabava de quadrar i em vaig posar a indagar i vaig començar a trobar sorpreses. La família és una família d’aquestes propietàries rurals, de tradició carlina catòlica, però resulta que, als anys 20, el Tomàs va ser membre d’Unió Republicana del Vendrell, va ser fundador del Partit d’Esquerra Catalana del Vendrell, va ser funcionari de la República, va fer campanyes per promocionar el bon parlar de la llengua catalana. Era un personatge molt vinculat al món cultural del Vendrell del moment, i va i me’l fan passar per feixista. Jo dic que això és una làpida no de la memòria, sinó de la desmemòria.
-
Tovallola, 1929
Pura Aragonés
Vinc de Tarragona i t’he portat una tovallola de començament del segle passat, de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
La meva mare tenia dos germanes a Barcelona, la tieta Carme i la tieta Angeleta, i pels volts de l’exposició, o la meva mare va anar a Barcelona o elles li van portar la tovallola, això no ho tinc massa clar. Sempre l’he vist a casa, però no l’he fet servir mai. Es veu que això en aquell temps va tenir ressonància internacional.
Aquesta tovallola ha servit per explicar la història d’aquella època, abans de la guerra. De petita qualsevol cosa que es parlava a casa meva sempre es deia “això era abans de la guerra”. Em porta molts records de la mare, perquè al meu pare el van matar a la batalla de l’Ebre.
-
Caragolera
Jordi Llorens
Vinc de Reus i he portat aquesta caragolera de vímet. Naltros teníem el costum d’anar a buscar caragols, sobretot els dies que havia plogut o per les nits. El meu pare va anar a la Fira de Móra, que hi anava cada any, va veure la caragolera, li va agradar i la va comprar. Hi caben aproximadament uns set o vuit quilos de caragols.
A dins hi ha unes branques de fonoll perquè els caragols no quedin tots a baix. Com que els has de tenir uns quinze dies, alguns s’ofegarien, però amb aquestes branques van pujant amunt i se reparteixen. El disseny està fet així perquè el caragol vol ventilació i una mica de foscor.
-
Esquelles i sarró
Xavier Xorto
Soc del Penedès i us he portat les esquelles i el sarró del meu avi, que havia fet de pastor de cabres. El ramat del meu avi era de la raça Cabra Blanca de Rasquera, l’única autòctona de Catalunya, documentada des del segle XVI i en perill d’extinció. El sarró, i la seva gaieta, que se la va fer ell mateix amb fusta de lledoner. Aquí portava el seu menjar. Se n’anava cada dia a la muntanya i li servia per portar el dinar cada dia a la muntanya.
Les esquelles amb els sons més greus les porten les cabres més grans, i si tenen un so més agut les porten les jovenetes.
-
Disc commemoratiu
Paco Porres
Vinc de Tortosa i he portat el disc que es va fer en commemoració de la inauguració del monument a la batalla de l’Ebre per Franco, en los 25 años de paz de Franco. El disc es va posar a la venda, i lo que passa és que també era un sistema de venda, que jo recordi, que la Falange Española anava pels comerços per vendre el disc, i tothom, tothom, el comprava.
Jo tenia vuit anys, recordo el dia perfectament. Va ser un dia extraordinari per a la ciutat de Tortosa, als anys 60. Va venir gent de tot arreu.
En el disc hi ha enregistrats els discursos del governador civil, del bisbe i de l’alcalde de Tortosa, i el de Franco, amb interrupcions de “Arriba España”, “Viva Franco”, “Franco, Franco”. Aquest disc representa un moment històric. Amb vuit anys, hi ha coses que t’impacten i formen part de la teva infantesa, oi? I a mi em va impactar. És la primera vegada que vaig veure un desplegament que només es veia al NO-DO, i jo el vaig veure en directe.
-
Joies de Maria Fàbregas
Ester Fusté
Vinc de Reus. Porto objectes relacionats amb la vida i obra de la meva tieta. Es deia Maria Fusté Ribé, però ella, de nom artístic, es deia Maria Fàbregas. Va ser cantant d’òpera entre els anys 50 i 60.
Aquestes joies, et puc assegurar que no sé com han arribat fins avui, perquè tant jo com la meva filla les hem usat per tot... Ets petita, arribes a casa, obres l’armari, les joies de la tieta i lo primer que fas és posar-te-les. Aquesta corona la va utilitzar per al seu personatge de la Favorita de l’òpera de Donizetti.
Va fer una carrera prou rodona perquè, com sempre, es comença allà on es va néixer, i ella és de Bràfim. La seva veu era prou maca, la van agafar, em sembla que el primer any va ser el 1956, al Liceu de Barcelona. Per mi lo més important és que ella va fer companyia pròpia.
-
Octavetes antifranquistes
Narcís Llauger
Vinc de Tarragona i porto una pila d’octavetes o fulls volants del franquisme. Són el relat de les coses que passaven de debò i que no podien aparèixer en cap mitjà de comunicació normal. Això està recollit de terra, perquè aquests fulls estaven destinats a volar i a caure a terra. Hi ha les marques de les sabates, es veuen trepitjats. Són convocatòries, crides, des de l’Assemblea de Catalunya, per demanar la llibertat immediata dels 113, d’associacions de veïns, treballadors, estudiants.... Aquest és per Salvador Puig Antich. Terrible. Per això eren necessàries aquestes octavetes, perquè arribés a la gent aquesta crida, no podia arribar per cap altre mitjà. Jo no militava a cap grup. Tenia molta por, però recollia això de terra. Era molt inconscient, sincerament, però ho tornaria a fer, t’ho dic de debò.
-
Vestuari de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona, 1992
Lourdes Catà
Vinc de Llorenç del Penedès i aquest és el vestit que duia a la cerimònia d’inauguració del Jocs Paralímpics de l’any 1992 a Barcelona. Amb la coral infantil, vam anar a cantar, al final de la cerimònia, l’Himne a l’alegria. Per mi va ser una experiència meravellosa, perquè venint d’un poble petit, sortir i anar a un esdeveniment multitudinari és un impacte. Hi havia un gruix de cantaires que anàvem blaus i uns quants que anaven grocs, simbolitzàvem la bandera europea.
Lo primer que penso, ara quan el veig al cap de 31 anys, és que he format part de la història, m’emociona molt recordar-ho i em porta molta felicitat, perquè tinc un record molt positiu de l’experiència.
-
Vestit de bateig
Esperança Viñas
Us he portat un vestit de bateig fet per la meva mare. Ens hi van batejar a tots tres germans, a Valls. L’any 1961 em van batejar a mi, però suposo que el devia fer mentre estava embarassada. Després de la guerra, tothom passava gana i per poder ajudar a l’economia de casa seva la mare va decidir posar-se a cosir.
Hi ha dues peces: la capa i el vestidet. M’agrada que es vegin les coses antigues, per fer una mica d’homenatge a totes les persones que van viure després de la guerra, com es van esforçar cada dia, cadascú en el seu terreny, en el que sabien més, i com van tirar endavant la societat.
-
Vi de fang
Mariona Rendé.
El 22 d’octubre de 2019, a l’Espluga de Francolí una riuada va arrossegar el celler de casa, el celler Rendé Masdeu, el va prendre tot d’una peça. Va prendre 60.000 ampolles que teníem en criança en vins de guarda i tota la collita del 2019. Les ampolles que vam poder recuperar es van anomenar ”vi de fang” perquè encara tenien el fang de la riuada.
Jo dic que és el vi de fang, però per mi és el vi solidari, no? A petició de la gent que ens va venir a ajudar, de molts clients i amics i no clients que volien comprar les ampolles brutes de fang, per tenir aquest record, es van vendre a un preu solidari, a 15 euros l’ampolla. Ens van ajudar econòmicament, però sobretot emocionalment.
No sé quina varietat de vi hi ha, perquè no hem netejat el broc de l’ampolla, no sé l’anyada. És una sorpresa.
-
Ràdio Galena
Pau Llorens
Vinc de Reus i he portat una ràdio galena feta a mà pel meu besavi, l’any 1942. El besavi el tenia per escoltar les notícies al mas. La galena és un mineral que serveix com a receptor de la ràdio. La ràdio galena és un receptor de ràdio simple, una forma bàsica de tecnologia molt popular a principis del segle XX. També porto el resguard d’impost sobre la ràdio a nom del besavi Policarpio Vilarnau. Aquest impost permetia controlar tothom que tenia una ràdio.
-
Fórmula Magistral Farmacèutica
Alicia i Concepció Gamundi
Hem portat dos xarops que feia el meu pare i que provenien del meu avi [Alicia Gamundi]. És una família de farmacèutics, l’avi, el pare, jo mateixa, i la meva filla, i tinc una neta estudiant Farmàcia. En aquella època, hi havia pocs metges, tampoc hi havia ambulatoris, ni seguretat social, ni res. La farmàcia en aquella època era lo punt de referència de qualsevol cosa que passés al barri. L’avi pràcticament feia fórmules, i va començar a crear els productes fets. Era tota una feina molt laboriosa i, segons la gent, eren efectivíssims. Però és que si tu mires les fórmules, han de ser efectius [Concepció Gamundi].
Este es diu Pectosedol, perquè era per a la tos, i este era Neuro-Gallosch, per als nervis, sedante nervioso. Portava bromuro de sodio i fenilbarbiturato de sodio, molts d’aquests productes eren barbitúrics, que avui en dia ja no els podem ni tenir [Alicia i Concepció Gamundi].
-
Bust i cendrer “Proclamació de la República”
Tomàs Barberà
He portat el bust que va comprar el meu pare, que és la imatge de la República amb la data de la proclamació del 14 d’abril del 1931. Tota la vida hem sigut botiguers. Jo sabia, per la gent que treballava a la botiga, que estava guardat al magatzem en una capsa. En aquella època hi havia un tipus de nino que es deia Carlitos, i a fora la capsa hi posava “Busto de Carlitos” perquè ningú sospités que el que hi havia dins era el bust de la República. Ara, la tenim a casa, al menjador.
També he portat un cendrer commemoratiu de la República, però no el faig servir perquè em sap greu tirar cendra al damunt de la bandera i del president Francesc Macià. A la part del darrere també hi ha gravada la data del 14 d’abril de 1931.
-
Lambretta
Josep M. Busquets
Aquesta moto la va comprar el meu pare l’any 1958 per poder-se desplaçar de Tarragona a Montbrió. Els diumenges em dedicava a iniciar-me en aquest món fent gimcanes, després vaig començar fent algun ral·li que organitzava el Moto Club Tarragona. Això feia 80-90 màxim. I així vaig començar, perquè quan un té afició i il·lusió, no el para ningú. Amb la Lambretta vaig aconseguir el que volia: la il·lusió d’anar en moto. La primera carrera del Mundial disputada a Montjuïc l’any 1962, va fer que estiguem al Moto GP d’avui. Aquesta Lambretta la tenia al poble, i fa uns vuit o deu anys, el dia del meu aniversari, vaig arribar a casa, em vaig trobar una cosa tapada, i els meus fills me la van regalar tota restaurada.
-
Làpida commemorativa
Josep Puche
Us he portat una làpida del meu tiet-avi Tomàs Fontanilles que, fins l’any 1978 o 1980, va estar penjada a la façana de la casa pairal que tenim al poble. L’any 1936, poc després del 18 de juliol, els milicians el van agafar, se’l van emportar i va desaparèixer.
Jo he crescut amb la imatge que el meu tiet-avi era un feixista, però la història familiar no m’acabava de quadrar i em vaig posar a indagar i vaig començar a trobar sorpreses. La família és una família d’aquestes propietàries rurals, de tradició carlina catòlica, però resulta que, als anys 20, el Tomàs va ser membre d’Unió Republicana del Vendrell, va ser fundador del Partit d’Esquerra Catalana del Vendrell, va ser funcionari de la República, va fer campanyes per promocionar el bon parlar de la llengua catalana. Era un personatge molt vinculat al món cultural del Vendrell del moment, i va i me’l fan passar per feixista. Jo dic que això és una làpida no de la memòria, sinó de la desmemòria.
-
Tovallola, 1929
Pura Aragonés
Vinc de Tarragona i t’he portat una tovallola de començament del segle passat, de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
La meva mare tenia dos germanes a Barcelona, la tieta Carme i la tieta Angeleta, i pels volts de l’exposició, o la meva mare va anar a Barcelona o elles li van portar la tovallola, això no ho tinc massa clar. Sempre l’he vist a casa, però no l’he fet servir mai. Es veu que això en aquell temps va tenir ressonància internacional.
Aquesta tovallola ha servit per explicar la història d’aquella època, abans de la guerra. De petita qualsevol cosa que es parlava a casa meva sempre es deia “això era abans de la guerra”. Em porta molts records de la mare, perquè al meu pare el van matar a la batalla de l’Ebre.
-
Caragolera
Jordi Llorens
Vinc de Reus i he portat aquesta caragolera de vímet. Naltros teníem el costum d’anar a buscar caragols, sobretot els dies que havia plogut o per les nits. El meu pare va anar a la Fira de Móra, que hi anava cada any, va veure la caragolera, li va agradar i la va comprar. Hi caben aproximadament uns set o vuit quilos de caragols.
A dins hi ha unes branques de fonoll perquè els caragols no quedin tots a baix. Com que els has de tenir uns quinze dies, alguns s’ofegarien, però amb aquestes branques van pujant amunt i se reparteixen. El disseny està fet així perquè el caragol vol ventilació i una mica de foscor.
Navegueu amb les tecles de desplaçament
Explora la història
Organitza't la visita
Agenda
Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes