Templers

La idea de guerra santa i la Primera Croada

Des dels seus inicis, l’islam va aprovar la guerra com a mitjà lícit per a l’expansió de la religió. En canvi, al món cristià, la idea de guerra santa no s’adoptà fins al segle XI, quan es va concloure que les empreses militars contra els infidels i els enemics de l’Església eren bones a ulls de la Divinitat.

Ja durant l’època de Carlemany, les seves gestes guerreres van ser lloades com a favorables a la fe. Però el canvi total de mentalitat es donà al segle X en les campanyes defensives contra magiars, víkings i àrabs, que eren vistos com a saquejadors d’esglésies i enemics de Déu. El papat esdevingué el primer promotor d’una guerra conduïda pels cristians en defensa de la fe. Finalment, com a vicaris de Crist, els papes s’atorgaren el dret de poder convocar expedicions armades. Les croades per recuperar Jerusalem són la darrera baula en l’evolució d’aquestes guerres aprovades pel papat.

El cristianisme i l’ofici de les armes

Des dels primers temps del cristianisme, el monjo era considerat el millor exemple de cristià, mentre que la professió de guerrer es creia que era impura i pecaminosa. Aquell que vessava sang humana havia d’estar preparat per afrontar la penitència i el penediment. Els cristians veneraven més els sants guerrers pel fet d’haver renunciat a la violència, que no pas per la seva dedicació marcial. Tot i això, aquests sants eren considerats protectors dels exèrcits i dels soldats.

La guerra santa

Amb les convulsions del feudalisme, aquells que servien com a defensors de l’Església van rebre tota mena de benediccions i elogis, i encara més si s’enfrontaven a un enemic que no era cristià. La influència de la guerra a la península Ibèrica es deixà sentir arreu d’Europa i, com al món islàmic, es digué que els guerrers que moririen lluitant contra els infidels aconseguirien la salvació eterna. A l’hora de redimir pecats, les expedicions contra els musulmans van ser equiparades a les peregrinacions.

Jerusalem

Al segle IV es van identificar els llocs de la vida i passió de Jesucrist, així com les seves relíquies. L’emperador Constantí hi va fer edificar la basílica del Sant Sepulcre, que va consolidar unes peregrinacions que l’ocupació de Jerusalem pels musulmans (638) no va aturar. Només a inicis del segle XI el califa Hakim inicià una virulenta campanya anticristiana. Els peregrinatges prosseguiren, però la invasió turca de l’Imperi bizantí tornà a barrar el camí a Jerusalem (1071).

Encastre següent

Els templers

Encastre anterior

El món mediterrani en els albors de la croada
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat