Templers

El Temple a la Corona d’Aragó

El 1130 els templers van enviar un frare a la península Ibèrica perquè els fes publicitat. Aviat obtingueren el suport dels dinastes catalans i aragonesos, que els volien implicar en la guerra contra els sarraïns. Pocs anys després, el Temple governava grans districtes a les terres conquerides als andalusins. Però l’orde mai no va veure les terres ibèriques com un camp de batalla, la major part d’aquests guanys territorials la van rebre per donació pietosa o per negociació política.

Si Terra Santa era el seu terreny de lluita, les seves possessions europees eren la granja que l’alimentava. Com a senyors feudals, els templers adoptaren les bases econòmiques de la seva època i fomentaren la repoblació i els drets locals. A més a més, a les ciutats apostaren per l’economia monetària. Per guanyar-ne el favor polític, es convertiren en eficaços col·laboradors dels reis d’Aragó.

L’establiment del Temple a Catalunya i Aragó

El primer èxit dels templers a casa nostra va arribar quan el comte Ramon Berenguer III es va fer frare en el seu llit de mort i els va atorgar el castell de Granyena (1131). Aviat reberen més donacions i molts catalans entraren a l’orde.

A Aragó, Alfons el Bataller va fer donació del seu regne al Temple, a l’Hospital i al Sant Sepulcre de Jerusalem. Els aragonesos s’hi van oposar i van lliurar el regne a Ramon Berenguer IV. A canvi de renunciar a Aragó, els templers rebrien la cinquena part de les terres que serien conquerides als andalusins (1143).

L’organització territorial: les comandes

Els establiments templers al nostre país eren de natura molt diferent: a la Catalunya Vella dominaren les comandes granja o bé les cases urbanes. A la Catalunya Nova, els templers pogueren disposar de grans dominis territorials i de castells. Cada comanda tenia uns espais residencials, d’altres per a l’emmagatzematge i l’estabulació i, finalment, una església o capella. Els temples de l’orde solien tenir fama d’estar ben guarnits i decorats i en alguns casos foren objecte de la devoció de la gent dels voltants. 

Activitats dels templers catalans

La principal activitat templera va ser l’explotació dels béns que havien obtingut al llarg dels anys: les terres de cultiu, la ramaderia, els drets i monopolis senyorials i l’exercici de la justícia. A les ciutats, prestaven diners, acceptaven dipòsits de moneda i objectes i preparaven les travessies cap a Terra Santa. Aquestes es feien cada estiu, en un vaixell atapeït de frares, cavalls, armes i diners. Els templers també van exercir com a oficials i comptables dels reis d’Aragó i dels de Mallorca.