Flames a la frontera

La postguerra i les memòries de la guerra

El final de la guerra va donar pas a un període de negociacions que culminaria amb un mapa del continent radicalment diferent del de l’agost del 1914, tant a escala territorial com pel que fa als règims polítics, ara majoritàriament republicans. Aquesta situació va provocar que, en consonància amb l’aliadofília dominant a Catalunya, sectors nacionalistes projectessin els seus anhels a través de diverses gestions (infructuoses) davant de les potències victorioses i els seus líders, demanant-los la intervenció en la causa catalana davant d’Espanya.

En els anys posteriors, tant a França com a Catalunya els voluntaris es convertirien en l’emblema de la contribució catalana a la guerra i d’aquesta voluntat d’internacionalització. A través de manifestacions en els espais públics, es va construir un record de la guerra que continua fins avui. © de la fotografia de fons: Arxiu Nacional de Catalunya

La internacionalització del plet català

Les celebracions per l’armistici i el triomf aliat aviat van donar pas a una sèrie d’iniciatives destinades a fer visible a Europa que Catalunya —com un tot— havia donat suport als aliats. Es van canviar noms de carrers i places i es van organitzar nombrosos homenatges al mariscal rossellonès Joseph Joffre, que va visitar Barcelona el 1920 per presidir-hi la cerimònia dels Jocs Florals. En paral·lel, un petit nucli vinculat al doctor Solé i Pla va intentar sense èxit que Catalunya fos reconeguda com a interlocutora a les conferències de Versalles.

Els Jocs Florals de 1920 i la proclamació de la dona de Joffre com la Reina del certamen literari

Els Jocs Florals de 1920 i la proclamació de la dona de Joffre com la Reina del certamen literari

El record construït: Catalunya al Somme

La mort del poeta Camil Campanyà a Belloy-en-Santerre, en una ofensiva que, juntament amb altres voluntaris, va permetre recuperar el petit poble de la Picardia de mans alemanyes, va ser utilitzada per projectar internacionalment la contribució catalana. En acabar la guerra, l’Ajuntament de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya van destinar importants quantitats a la reconstrucció del municipi. Com a agraïment, l’Ajuntament de Belloy va col·locar una placa de record a Campanyà, va erigir un monument als voluntaris catalans de la Legió estrangera i va dedicar els seus dos carrers principals a Barcelona i Catalunya.

El record construït: els voluntaris catalans a Barcelona

Al final del conflicte, el diputat dels Pirineus Orientals Emmanuel Brousse va declarar a la Cambra francesa l’agraïment als dotze mil voluntaris catalans que havien lluitat a favor dels aliats. Alimentat per aquesta xifra, considerablement exagerada, el record mític de la participació catalana a la guerra també es va bastir portes endins. Després d’un llarg recorregut que va començar tot just acabat el conflicte, un grup d’intel·lectuals i polítics, sota el lideratge del doctor Joan Solé i Pla, van aconseguir que s’acabés instal·lant al parc de la Ciutadella de Barcelona un monument dedicat als voluntaris i realitzat per l’escultor Josep Clarà. Però l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera va fer esperar la inauguració del monument fins al 14 de juliol de 1936, pocs dies abans de l’inici de la Guerra Civil.

Inauguració de l'escultura en honor als voluntaris catalans al parc de la Ciutadella

Inauguració de l'escultura en honor als voluntaris catalans al parc de la Ciutadella

El cinema i la memòria de la Gran Guerra

A banda d’altres formes de record, el cinema ha ocupat un paper cabdal en la construcció de la memòria de la Gran Guerra a casa nostra. Al llarg d’un segle, des de les primeres pel·lícules mudes que van condemnar el desastre de la guerra fins a les més recents que han posat en relleu valors universals com la pau, els nostres records col·lectius s’han bastit tant internacionalment com localment.

Suggeriment: et presentem un recull de pel·lícules, recomanades pels comissaris de l’exposició, que t’endinsaran de ple en el context de la Primera Guerra Mundial

Les memòries plurals: del 1918 al 2018

Durant cent anys, els aniversaris i les commemoracions han reforçat unes memòries plurals del conflicte a Catalunya. Des del rebuig a la guerra fins a la reivindicació dels voluntaris catalans, la construcció de les memòries ha evolucionat segons el context polític i en relació amb les idees de Catalunya i d’Europa que s’han volgut projectar. En aquest sentit, Catalunya, malgrat la seva neutralitat, també té els seus records col·lectius de la guerra, uns records que ens alerten i ens haurien de prevenir davant dels conflictes i les amenaces del segle XXI. Les flames ja són cendres, però encara fumegen.

Alguns dels objectes del museu que trobaràs en aquest àmbit

Dóna un cop d'ull a algunes de les peces de la col·lecció del museu presents en aquest àmbit!

Dóna un cop d’ull als objectes del museu que trobaràs en aquest àmbit!

I per acabar...

Explora una maqueta LEGO® d'un segment de trinxera defensat per soldats britànics!

Explora una maqueta LEGO® d'un segment de trinxera defensat per soldats britànics!

Trinxera de primera línia

Cal estar a l’aguait en tot moment, no sigui que l’enemic ataqui per sorpresa

Infermeria de la trinxera

Aquest capità, conegut amb el sobrenom d'una serp verinosa de color fosc, reposa en una llitera de la infermeria. Pel que sembla ha tingut un sobtat atac de bogeria, i els seus soldats l’han trobat amb un parell de llapis al nas i uns calçotets al cap. En el seu expedient podem llegir la següent entrevista realitzada per l'equip mèdic del regiment:
Quin és el seu nom?
- Wibol
Quan és 2 i 2?
- Wibol, Wibol
On viu vostè?
- A Londres, un poblet del planeta Mart, a les afores de la capital, Wibol.

Esperem que tingui sort i pugui escapar d’aquesta guerra de ximplets.




Serveis sanitaris

Aquest soldat ha tingut la mala fortuna d’arrancar-se un repel de plàstic d’un dels seus dos dits, i ara haurà d’anar a la infermeria. Esperem que els sanitaris tinguin un bon adhesiu

Gresca a la rereguarda

Aquí tenim un regiment escocès, a punt de ser premiat a cavar trinxeres a primera línia.

Niu de metralladores

Quan adormir-se no és una opció

Àmbit anterior

Del tombant a l’armistici
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat