Catalunya, terra cooperativa

Les cooperatives de pescadors

L’ART DE LA PESCA COOPERATIVA

A Catalunya la pesca s’ha practicat des de temps immemorials de forma col·lectiva, marcada per l’esperit de cooperació. Sempre ha estat un ofici a mercè de les inclemències del temps: quan no hi havia pesca, no hi havia part. A principis del segle XX hi havia una trentena de poblacions amb una activitat pesquera rellevant. A cada port hi havia una societat de pescadors que regulava l’organització de l’activitat, la coordinació, els socors mutus i la defensa dels seus interessos. En els més grans solia haver-n’hi més d’una, de pescadors, d’armadors o mixtes, com era el cas de Palamós, Barcelona o Tarragona.

Les societats i pòsits de pescadors

Amb el curs dels anys es crearen pòsits de pescadors per facilitar l’ajuda mútua, la venda comuna o per obtenir avantatges en la compra de carburant i ormeigs de pesca. Sorgiren a partir de 1920 amb el suport de la Caixa Central de Crèdit Marítim, que tot i depenent del Ministeri de Marina, es definia com una institució cooperativa de crèdit popular per al desenvolupament de la indústria i la millora social dels pescadors –amb secció cultural, escola, cooperativa de consum i socors mutus. El 1925 es constituí la Federació de Pòsits de Catalunya i el 1936 molts adaptaren els seus estatuts a la Llei de cooperatives de Catalunya. La Federació de Pòsits s’integrà a la Confederació de Cooperatives de Catalunya, i tingué com a representant en Josep Macau i Roig, president del Pòsit del Port de la Selva.

Pescadors treballant al Port de la Selva

Pescadors treballant al Port de la Selva