Viladecans Cartells

Cartells per a exposicions

Viladecans entén l’art —i els cartells— com un enigma. No aborda mai l’espectador amb un missatge programat, una consigna o un lema. Crea un espai de comunicació obert en el qual cadascú pot llegir, projectar i comprendre. A la dècada del 1970, aquest espai comú pren una dimensió reivindicativa o polèmica —més pel context polític i social que no pas per la voluntat explícita de l’artista—, mentre que, a la dècada del 1980, el signe de la comunicació canvia cap a la celebració de centenaris i esdeveniments. Viladecans omple de vida la commemoració oficial i transmet una idea de continuïtat i permanència, que el cartell manifesta amb línies rotundes i colors exultants. Altres obres juguen amb capes de color, en una al·lusió al pas del temps, i a la importància del món interior, amagat darrere de l’aparença de les coses.