La falta de reconeixement professional i social de les educadores i mediadores patrimonials i la precarietat laboral impulsen la creació de l’Associació Catalana d’Educació Patrimonial (ACEP) amb l’objectiu de de definir, visibilitzar i posar en valor aquest sector professional, així com la importància de l’educació als museus i al patrimoni.

L’ACEP neix com a un col·lectiu de professionals de l’educació i la mediació als museus i espais patrimonials format per persones educadores, mediadores, tècniques, investigadores i docents de tot Catalunya. Els perfils que conformen el col·lectiu estan caracteritzats per la diversitat territorial i administrativa, que busca representar les múltiples realitats que conviuen al país i sumar els esforços de totes les persones treballadores del sector.

En societats heterogènies i en constant canvi com la nostra, l’educació i la mediació patrimonial són eines essencials. En primer lloc, perquè promouen l’aprenentatge significatiu al llarg i l’ample de la vida en tot tipus de públic, no només en l’escolar. Segon, perquè converteixen els museus en espais inclusius i accessibles, en facilitar el diàleg amb el patrimoni a totes les persones a través d’estratègies basades en l’experiència directa. L’educació i la mediació patrimonial són claus per impulsar una ciutadania democràtica, inclusiva i transformadora que conegui, valori i preservi el patrimoni i les manifestacions culturals de les diferents comunitats que componen la seva societat.

Malgrat la importància d’aquestes responsabilitats, les persones educadores i mediadores patrimonials catalanes s’enfronten a nombroses problemàtiques. Moltes han estat denunciades a través d’informes, publicacions i trobades de diferents associacions estatals (AMECUM, AVALEM o Taula, per exemple), els quals presenten una situació general marcada per la falta de reconeixement professional i la precarietat laboral. Alguns dels aspectes que més preocupen a l’ACEP són les condicions de les persones treballadores subcontractades i les característiques de les licitacions per cobrir aquestes externalitzacions, que dificulten l’accés d’aquells col·lectius que aposten per pràctiques basades en criteris qualitatius, educatius i socials.

D’aquí que els tres objectius principals de l’ACEP siguin definir i visibilitzar els perfils professionals de l’àmbit per aconseguir el reconeixement social i laboral; combatre la precarietat, tot treballant per un conveni professional propi del sector i lluitant per unes condicions de treball dignes, i esdevenir una plataforma de contacte entre els diferents professionals del territori.

L’associació no reivindicarà únicament les figures professionals esmentades, sinó també la funció educativa dels museus i centres patrimonials, essencial i intrínseca. L’àrea pedagògica ha d’esdevenir un veritable puntal de les institucions. És fonamental visibilitzar la seva existència des de la seva funció social, capaç de traspassar els murs de la mateixa institució i arribar a la comunitat que l’envolta.

Entre les accions previstes de l’ACEP estan generar una plataforma digital que esdevingui un recurs per a la formació, assessorament laboral i ocupabilitat de les persones associades; col·laborar amb les associacions homòlogues de la resta de l’Estat en la creació del decàleg de bones pràctiques i en altres iniciatives de reivindicació de la professió; organitzar jornades o seminaris d’educació patrimonial i mediació cultural, i establir contactes i diàleg amb diversos agents culturals i amb l’Administració per tal de millorar les condicions laborals del sector.