Crim i delicte

Estafes

En el terreny de les estafes és on més i millor es demostra la tolerància que en aquella època hi havia respecte dels petits delictes. Si no estava gaire mal vist l’estraperlo, que proporcionava al ciutadà allò que la carestia, la mala administració i les cartilles de racionament li escatimaven, ni el contraban, ni alguns furts resultat de la misèria, en el cas de les ensarronades fins i tot es va encunyar una frase que justificava el delinqüent: «Només enganyen a aquells que els volen enganyar». 

L’enginy d’aquests delinqüents i les seves habilitats dramàtiques seduïen amb facilitat el ciutadà que, maltractat per un govern gens empàtic, no se sentia gaire compromès amb el compliment de les lleis.