Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
The website is not fully translated
Al cambiar de idioma no todos los contenidos están traducidos
Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
De martes a sábado, de 10 a 19h
Miércoles, de 10 a 20h
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h
La taquilla y la entrada cierran 30 minutos antes del límite horario
CERRADO: Lunes no festivos, 1 y 6 de enero, 1 de mayo, 10 de junio, 25 y 26 de diciembre
Plaza de Pau Vila, 3
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44. De lunes a viernes, 10 a 14h i 15.30-17.30h.
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobuses V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (amarilla) Barceloneta
Tren a Barcelona. Estació de França
Barcelona Bus Turístico. Línea roja y Barcelona City Tour. Ruta este. Parada “Museu d’Història de Catalunya”.
Hay tres parkings de pago próximos: en Passeig Joan de Borbó, Moll d’Espanya y Moll de la Fusta.
Los autocares disponen de espacios de aparcamiento cerca del edificio del museo.
General 4 euros
Reducida 3 euros
General 8 euros
Reducida 6 euros
De martes a sábado, de 10 a 19h
Miércoles, de 10 a 20h
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h
La taquilla y la entrada cierran 30 minutos antes del límite horario
CERRADO: Lunes no festivos, 1 y 6 de enero, 1 de mayo, 10 de junio, 25 y 26 de diciembre
Plaza de Pau Vila, 3
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44. De lunes a viernes, 10 a 14h i 15.30-17.30h.
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobuses V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (amarilla) Barceloneta
Tren a Barcelona. Estació de França
Barcelona Bus Turístico. Línea roja y Barcelona City Tour. Ruta este. Parada “Museu d’Història de Catalunya”.
Hay tres parkings de pago próximos: en Passeig Joan de Borbó, Moll d’Espanya y Moll de la Fusta.
Los autocares disponen de espacios de aparcamiento cerca del edificio del museo.
General 4 euros
Reducida 3 euros
General 8 euros
Reducida 6 euros
La societat medieval creia en el poder de la màgia i molts dels seus membres la practicaven. Les finalitats perseguides eren molt diverses: des de curar o protegir fins a endevinar el futur, descobrir coses i fets ocults, propiciar l’amor i el desig o perjudicar i, amb la pràctica del malefici, destruir la salut o el patrimoni d’altres.
La màgia medieval englobava realitats ben diferents: d’una banda, hi havia el que alguns historiadors anomenen la màgia superior, recolzada en una visió més o menys complexa de l’univers i de transmissió escrita; de l’altra, hi havia la màgia inferior o fetilleria, que es limitava a buscar un funcionament mecanicista i acostumava a ser de transmissió oral. Dins la màgia superior cal distingir també entre nigromància i màgia natural, segon es cercava l’ajut de poders sobrenaturals per mitjà d’uns ritus o simplement conèixer i explotar els poders ocults de la natura. Des de la Baixa Edat Mitjana, nigromància i fetilleria s’assimilarien a bruixeria, que comportava la idea de pacte amb el diable i submissió a la seva voluntat.
Libre de Medicina i receptari, segl XIV. Biblioteca de Catalunya. © Foto: Biblioteca de Catalunya.
Horòscop Ramoll Llull. Novus tractatus d'Astronomia. Biblioteca de Catalunya. © Foto: Biblioteca de Catalunya.
Amulets d'ossos amb inscripcions. Ajuntament de Lleida. Servei d’Arqueologia. © Foto MHC (Pepo Segura)
© fotos: Glasgow University Library
© fotos: Glasgow University Library
© fotos: Glasgow University Library
© fotos: Glasgow University Library
© fotos: Glasgow University Library
© fotos: Glasgow University Library
© fotos: Glasgow University Library
© fotos: Glasgow University Library
© fotos: Glasgow University Library
© fotos: Glasgow University Library
Les idees sobre la màgia que floriren a l’Europa medieval procedien de varies fonts. Les creences i pràctiques màgiques de la cultura clàssica de les regions mediterrànies es mesclaren amb les creences i pràctiques dels pobles germànics i celtes del nord del continent. Més endavant, els cristians medievals varen manllevar nocions sobre màgia als jueus que vivien en les seves comunitats i als musulmans d’altres terres.
Amulet de protecció en forma de gla, s. I a. C. Museu © Arqueològic de Catalunya
Amulet de protecció en forma de mà (figa), s. I a. C. © Museu Arqueològic de Catalunya
Defixio inscrita sobre placa de plom , s. II d. C. © Museu Arqueològic de Catalunya
Fins al temps moderns, alguns col·lectius femenins es van constituir en dipositaris d’una saviesa tradicional. Eren fetilleres o remeieres. Mitjançant el coneixement dels efectes de diverses substàncies naturals, o mitjançant la pràctica de conjurs només parcialment cristianitzats, les fetilleres exercien un paper benèfic o malèfic en la vida de les persones. D’altra banda, algunes dones exercien un paper fonamental en la pràctica de l’obstetrícia –les llevadores- i fins i tot en altres àmbits de la medicina. Aleshores, la frontera entre ciència, màgia i religió era encara molt incerta.
Metgesses, llevadores, fetilleres, fascinadores... : bruixes a l’edat mitjana
Taula del Naixement de la Mare de Déu. Montanyana. (1945). Museu Nacional d'Art de Catalunya. © Foto: Ramon Manent
Tot seguint el mestratge d’Agustí d’Hipona (354-430), la doctrina tradicional de l’Església va creure que tot allò que s’esdevenia a la Terra era obra de la Divina Providència. Les adversitats atmosfèriques o la mort de persones estimades o animals era una obra divina, que pretenia castigar els nostres pecats. Aquesta visió explica el clima de relativa tolerància amb què l’Església medieval va analitzar el fenomen de la fetilleria. La pràctica d’una màgia, benevolent o negra, per part de les fetilleres era observada amb una gran incredulitat. La fetilleria era considerada una modalitat de superstició. Per instigació diabòlica, els seus practicants podien arribar a creure en l’existència de poders sobrenaturals que no obeïssin a la voluntat divina. Però aquests suposats poders eren, en tot cas, un fet incert, un engany o una il·lusió provocats pel mateix dimoni. Fins al segle XV, les sentències judicials contra les suposades fetilleres o bruixes van ser força benignes. Se les considerava pernicioses pel seu mal exemple i per fomentar creences contràries a la religió cristiana.
Nicolau Eimeric i la bruixeria
Directorium Inquisitorum, de Nicolau Eimeric(1376). Biblioteca de Catalunya, ed. S. XVI. © Foto: Biblioteca de Catalunya
Sant Agustí d'Hipona, mestre de Sixena. Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. © Foto: Museu Diocesà i Comarcal de Lleida
De martes a sábado, de 10 a 19h
Miércoles, de 10 a 20h
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h
La taquilla y la entrada cierran 30 minutos antes del límite horario
CERRADO: Lunes no festivos, 1 y 6 de enero, 1 de mayo, 10 de junio, 25 y 26 de diciembre
Plaza de Pau Vila, 3
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44. De lunes a viernes, 10 a 14h i 15.30-17.30h.
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobuses V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (amarilla) Barceloneta
Tren a Barcelona. Estació de França
Barcelona Bus Turístico. Línea roja y Barcelona City Tour. Ruta este. Parada “Museu d’Història de Catalunya”.
Hay tres parkings de pago próximos: en Passeig Joan de Borbó, Moll d’Espanya y Moll de la Fusta.
Los autocares disponen de espacios de aparcamiento cerca del edificio del museo.
General 4 euros
Reducida 3 euros
General 8 euros
Reducida 6 euros