Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
The website is not fully translated
Al cambiar de idioma no todos los contenidos están traducidos
Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
De martes a sábado, de 10 a 19h
Miércoles, de 10 a 20h
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h
La taquilla y la entrada cierran 30 minutos antes del límite horario
CERRADO: Lunes no festivos, 1 y 6 de enero, 1 de mayo, 10 de junio, 25 y 26 de diciembre
Plaza de Pau Vila, 3
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44. De lunes a viernes, 10 a 14h i 15.30-17.30h.
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobuses V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (amarilla) Barceloneta
Tren a Barcelona. Estació de França
Barcelona Bus Turístico. Línea roja y Barcelona City Tour. Ruta este. Parada “Museu d’Història de Catalunya”.
Hay tres parkings de pago próximos: en Passeig Joan de Borbó, Moll d’Espanya y Moll de la Fusta.
Los autocares disponen de espacios de aparcamiento cerca del edificio del museo.
General 4 euros
Reducida 3 euros
General 8 euros
Reducida 6 euros
De martes a sábado, de 10 a 19h
Miércoles, de 10 a 20h
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h
La taquilla y la entrada cierran 30 minutos antes del límite horario
CERRADO: Lunes no festivos, 1 y 6 de enero, 1 de mayo, 10 de junio, 25 y 26 de diciembre
Plaza de Pau Vila, 3
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44. De lunes a viernes, 10 a 14h i 15.30-17.30h.
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobuses V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (amarilla) Barceloneta
Tren a Barcelona. Estació de França
Barcelona Bus Turístico. Línea roja y Barcelona City Tour. Ruta este. Parada “Museu d’Història de Catalunya”.
Hay tres parkings de pago próximos: en Passeig Joan de Borbó, Moll d’Espanya y Moll de la Fusta.
Los autocares disponen de espacios de aparcamiento cerca del edificio del museo.
General 4 euros
Reducida 3 euros
General 8 euros
Reducida 6 euros
El Museu d’Història de Catalunya presenta un singular mapa de Catalunya, editat a Barcelona el 1720. L’obra, que és excepcional, té un indiscutible interès històric, d’una banda, perquè es pot considerar el primer mapa «modern» de Catalunya fet per un català i, de l’altra, perquè se’n conserven escassíssims exemplars. La seva adquisició permet completar la col·lecció del segle XVIII i enriqueix notablement el fons patrimonial del museu.
De tota la cartografia impresa i manuscrita de Catalunya duta a terme en el tombant dels segles XVII i XVIII, destaca la Nueva descripcion geographica del Principado de Cataluña de Josep Aparici. Aquest mapa abandona definitivament l’errònia forma bombada del perfil de la costa catalana que havien popularitzat sobretot les edicions franceses i estableix un perímetre del Principat en forma de triangle molt més correcte. Conté un bon nombre de topònims, sobretot de viles i ciutats, amb una situació geogràfica molt precisa i una grafia molt millorada en comparació amb la que apareixia en els mapes precedents. Aparici va dibuixar el mapa a partir dels coneixements propis adquirits en nombrosos viatges per la geografia catalana, la qual cosa li permeté incloure-hi una gran quantitat de detalls: establí la frontera pirinenca en el límit fixat pel Tractat dels Pirineus, incorporà el dibuix de les divisions administratives internes, incloent-hi les vegueries, però també els corregiments, producte del Decret de Nova Planta del 1716.
En la part inferior del gravat, Aparici hi dibuixà l’escut d’armes de Felip V amb una dedicatòria: «Al Rey Nuestro Señor por Joseph Aparici Geografo de S. M., natural del Principado de Cataluña». I, a continuació, hi afegí les dades de l’edició: «Con privilegio por veinte años en el de 1720. En Barcelona en Casa Juan Pablo Martí en la Plaza de San Jayme». També en la part inferior, hi apareixen dues bèsties, un lleó i un drac o grifó, que sostenen un llenç amb les escales gràfiques.
Qui era, però, Josep Aparici? Ens trobem davant d’un funcionari de tresoreria que, per motius de feina, va fer molts desplaçaments pel Principat amb les tropes reials, la qual cosa li va permetre conèixer de primera mà la geografia del país.
Sovint s’ha titllat Aparici de botifler (partidari de Felip V) en el conflicte de la Guerra de Successió, però tot sembla indicar que les circumstàncies professionals el van portar a treballar per a la corona borbònica quan les tropes internacionals van abandonar els austriacistes i van precipitar el final de la guerra a favor de Felip V. Fou així com acabà treballant amb José Patiño en la implantació del nou cadastre sorgit arran del Decret de Nova Planta.
Cal tenir en compte, però, que Aparici va dibuixar el mapa de Catalunya quan treballava per als Habsburg i que potser va ser un encàrrec del mateix arxiduc Carles. De fet, sembla que l’any 1708 ja tenia el mapa força enllestit. Així doncs, el mapa era útil per als dos pretendents al tron. En tot cas, val a dir que el mapa d’Aparici proporcionà la moderna imatge cartogràfica de Catalunya a partir del segle XVIII.
Número de registre: MHC618
Nom d’objecte: Mapa
Títol: Plan of the country and camps of Almanar
Datació: Segle XVIII
Tècnica: gravat.
Descripció: Mapa físic d’Almanar amb les posicions de la batalla que enfronta les tropes de Carles II contra les del Duc d’Anjou, comandes pel general Stanhope. Llegenda en anglès
Número de registre: MHC628
Nom d’objecte: Mapa
Títol: Plan of Cardona
Datació: 1745
Tècnica: gravat.
Descripció: Mapa físic de Cardona. Al plànol de la ciutat i el castell hi veiem representada la disposició de les tropes franceses. La situació estratègica de Cardona dins el territori català va permetre una resistència prolongada de Barcelona durant la Guerra de Successió. Llegenda en anglès.
Número de registre: MHC4267
Nom d’objecte: Vista 1
Títol: Vista òptica del setge de Barcelona, 1714
Autor: Georg Mallhäus
Datació: 1760
Tècnica: gravat.
Descripció: L’obertura de les trinxeres. En primer pla apareix el transport d’un comboi de ferits i, a l’esquerra, un grup de soldats descansant. L’escena central és dedicada a l’obertura de trinxeres, mentre les laterals descriuen, respectivament, l’ocupació d’una masia benestant i d‘un monestir ubicats fora muralles. Al fons, apareix el perfil de la ciutat, entre el port, a la seva esquerra, i Montjuïc, a la seva dreta.
Número de registre: MHC4268
Nom d’objecte: Vista 2
Títol: Vista òptica del setge de Barcelona, 1714
Autor: Georg Mallhäus
Datació: 1760
Tècnica: gravat.
Descripció: El gravat descriu la guerra de trinxeres. Els assaltants malden per avançar-les i per situar les bateries de canons a tret de la plaça. Els defensors protagonitzen les sortides per evitar l’avanç de les trinxeres i destruir l’obra feta. En el contraatac dels assetjadors hi juga un paper clau la cavalleria. En primer pla, apareix un hospital de campanya, i, a la dreta, alguns oficials de les tropes assetjants observant les maniobres dels exèrcits.
Número de registre: MHC4269
Nom d’objecte: Vista 3
Títol: Vista òptica del setge de Barcelona, 1714
Autor: Georg Mallhäus
Datació: 1760
Tècnica: gravat.
Descripció: Tercer gravat de la sèrie, en aquest els atacants ja han consolidat uns primera paral•lela, línia de trinxera pròxima a la muralla. Des d’aquesta línia, obren noves empallissades, amb cabassos farcits de terra, i foraden una nova línia de trinxera, en forma de ziga-zaga.
Número de registre: MHC4270
Nom d’objecte: Vista 4
Títol: Vista òptica del setge de Barcelona, 1714
Autor: Georg Mallhäus
Datació: 1760
Tècnica: gravat.
Descripció: El quart gravat descriu els efectes de l’artilleria i, sobretot, de les mines subterrànies en la muralla. En concret, s’hi observen tres bretxes de grans dimensions. Totes tres són objecte d’assalt. Però a l’altra banda del baluard, els assaltats són aturats per una línia de defensors. L’artilleria borbònica bombardeja des de fora de la plaça, mentre els barcelonins responen a l’atac des de dalt de les muralles. Aquest gravat podria fer referència a l’assalt dels dies 11-14 d’agost de 1714, que va ser finalment rebutjat.
Número de registre: MHC4271
Nom d’objecte: Vista 5
Títol: Vista òptica del setge de Barcelona, 1714
Autor: Georg Mallhäus
Datació: 1760
Tècnica: gravat.
Descripció: El cinquè gravat reflecteix les primeres hores de l’Onze de Setembre. Els assaltants penetren en massa per les diverses bretxes obertes i conquereixen el bastió. Al fons de l’esplanada que hi ha dins la muralla, els defensors han tancat una segona línia de foc, la “travessera”, “cortadura” o “courtine”.
Número de registre: MHC4272
Nom d’objecte: Vista 6
Títol: Vista òptica del setge de Barcelona, 1714
Autor: Georg Mallhäus
Datació: 1760
Tècnica: gravat.
Descripció: El sisè gravat, “la plaça deixada al pillatge”, s’aparta de la descripció del setge de Barcelona, tot i que el seu intent és reproduir-ne encara l’espai. El paisatge triat pot correspondre al passeig del Born, del qual l’autor podia tenir-ne referències escrites, però evidentment no pas imatges gràfiques, ni tampoc observacions personals. En primer pla es pot veure la piràmide de Born, edificada per ordre de Carles VI després del trencament del setge de 1706. Al fons, es dibuixa també el port i la seva torre. L’edifici central correspondria al Palau Reial, al Pla de Palau, i el de la dreta, totalment idealitzat, a Santa Maria del Mar. Arreu, la tropa es dóna al saqueig i al pillatge, davant el qual no poden fer res els veïns vençuts.
Número de registre: MHC4273
Nom d’objecte: Vista
Títol: England's Glory. Barcelona taken by the Confederate Fleet and Army. October, 20, 1705. Land forces uder the Command of Peterborough
Datació: Segle XVIII
Tècnica: gravat acolorit.
Descripció: Gravat acolorit amb la vista del setge austriacista del 1705, amb representació de la batalla naval davant al baluard de les Drassanes
Número de registre: MHC618
Nom d’objecte: Mapa
Títol: Plan of the country and camps of Almanar
Datació: Segle XVIII
Tècnica: gravat.
Descripció: Mapa físic d’Almanar amb les posicions de la batalla que enfronta les tropes de Carles II contra les del Duc d’Anjou, comandes pel general Stanhope. Llegenda en anglès
Número de registre: MHC628
Nom d’objecte: Mapa
Títol: Plan of Cardona
Datació: 1745
Tècnica: gravat.
Descripció: Mapa físic de Cardona. Al plànol de la ciutat i el castell hi veiem representada la disposició de les tropes franceses. La situació estratègica de Cardona dins el territori català va permetre una resistència prolongada de Barcelona durant la Guerra de Successió. Llegenda en anglès.
Número de registre: MHC4267
Nom d’objecte: Vista 1
Títol: Vista òptica del setge de Barcelona, 1714
Autor: Georg Mallhäus
Datació: 1760
Tècnica: gravat.
Descripció: L’obertura de les trinxeres. En primer pla apareix el transport d’un comboi de ferits i, a l’esquerra, un grup de soldats descansant. L’escena central és dedicada a l’obertura de trinxeres, mentre les laterals descriuen, respectivament, l’ocupació d’una masia benestant i d‘un monestir ubicats fora muralles. Al fons, apareix el perfil de la ciutat, entre el port, a la seva esquerra, i Montjuïc, a la seva dreta.
Número de registre: MHC4268
Nom d’objecte: Vista 2
Títol: Vista òptica del setge de Barcelona, 1714
Autor: Georg Mallhäus
Datació: 1760
Tècnica: gravat.
Descripció: El gravat descriu la guerra de trinxeres. Els assaltants malden per avançar-les i per situar les bateries de canons a tret de la plaça. Els defensors protagonitzen les sortides per evitar l’avanç de les trinxeres i destruir l’obra feta. En el contraatac dels assetjadors hi juga un paper clau la cavalleria. En primer pla, apareix un hospital de campanya, i, a la dreta, alguns oficials de les tropes assetjants observant les maniobres dels exèrcits.
Número de registre: MHC4269
Nom d’objecte: Vista 3
Títol: Vista òptica del setge de Barcelona, 1714
Autor: Georg Mallhäus
Datació: 1760
Tècnica: gravat.
Descripció: Tercer gravat de la sèrie, en aquest els atacants ja han consolidat uns primera paral•lela, línia de trinxera pròxima a la muralla. Des d’aquesta línia, obren noves empallissades, amb cabassos farcits de terra, i foraden una nova línia de trinxera, en forma de ziga-zaga.
Número de registre: MHC4270
Nom d’objecte: Vista 4
Títol: Vista òptica del setge de Barcelona, 1714
Autor: Georg Mallhäus
Datació: 1760
Tècnica: gravat.
Descripció: El quart gravat descriu els efectes de l’artilleria i, sobretot, de les mines subterrànies en la muralla. En concret, s’hi observen tres bretxes de grans dimensions. Totes tres són objecte d’assalt. Però a l’altra banda del baluard, els assaltats són aturats per una línia de defensors. L’artilleria borbònica bombardeja des de fora de la plaça, mentre els barcelonins responen a l’atac des de dalt de les muralles. Aquest gravat podria fer referència a l’assalt dels dies 11-14 d’agost de 1714, que va ser finalment rebutjat.
Número de registre: MHC4271
Nom d’objecte: Vista 5
Títol: Vista òptica del setge de Barcelona, 1714
Autor: Georg Mallhäus
Datació: 1760
Tècnica: gravat.
Descripció: El cinquè gravat reflecteix les primeres hores de l’Onze de Setembre. Els assaltants penetren en massa per les diverses bretxes obertes i conquereixen el bastió. Al fons de l’esplanada que hi ha dins la muralla, els defensors han tancat una segona línia de foc, la “travessera”, “cortadura” o “courtine”.
Número de registre: MHC4272
Nom d’objecte: Vista 6
Títol: Vista òptica del setge de Barcelona, 1714
Autor: Georg Mallhäus
Datació: 1760
Tècnica: gravat.
Descripció: El sisè gravat, “la plaça deixada al pillatge”, s’aparta de la descripció del setge de Barcelona, tot i que el seu intent és reproduir-ne encara l’espai. El paisatge triat pot correspondre al passeig del Born, del qual l’autor podia tenir-ne referències escrites, però evidentment no pas imatges gràfiques, ni tampoc observacions personals. En primer pla es pot veure la piràmide de Born, edificada per ordre de Carles VI després del trencament del setge de 1706. Al fons, es dibuixa també el port i la seva torre. L’edifici central correspondria al Palau Reial, al Pla de Palau, i el de la dreta, totalment idealitzat, a Santa Maria del Mar. Arreu, la tropa es dóna al saqueig i al pillatge, davant el qual no poden fer res els veïns vençuts.
Número de registre: MHC4273
Nom d’objecte: Vista
Títol: England's Glory. Barcelona taken by the Confederate Fleet and Army. October, 20, 1705. Land forces uder the Command of Peterborough
Datació: Segle XVIII
Tècnica: gravat acolorit.
Descripció: Gravat acolorit amb la vista del setge austriacista del 1705, amb representació de la batalla naval davant al baluard de les Drassanes
De martes a sábado, de 10 a 19h
Miércoles, de 10 a 20h
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h
La taquilla y la entrada cierran 30 minutos antes del límite horario
CERRADO: Lunes no festivos, 1 y 6 de enero, 1 de mayo, 10 de junio, 25 y 26 de diciembre
Plaza de Pau Vila, 3
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44. De lunes a viernes, 10 a 14h i 15.30-17.30h.
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobuses V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (amarilla) Barceloneta
Tren a Barcelona. Estació de França
Barcelona Bus Turístico. Línea roja y Barcelona City Tour. Ruta este. Parada “Museu d’Història de Catalunya”.
Hay tres parkings de pago próximos: en Passeig Joan de Borbó, Moll d’Espanya y Moll de la Fusta.
Los autocares disponen de espacios de aparcamiento cerca del edificio del museo.
General 4 euros
Reducida 3 euros
General 8 euros
Reducida 6 euros