Collaret neolític

Collaret neolític

collaret format per 25 cargolines perforades, 989 rodelles de petxina perforades i 4 altres moluscs, enfilats en fil blau.

Número de registre:

MHC2

Categoria General:

Arqueologia

Nom de l'objecte:

Collaret

Títol/Nom pròpi:

Collaret neolític

Data:

neolític antic postcardial

Autor:

Desconegut

Dimensions

248 cm

Material / Tècnica

closca marina

Procedència

Montsià, Necròpolis de Mas de Serós

Conjunt / Sistema

Mas de Serós

Any inici

-3999

Any fi

-3500

Des de la prehistòria mes antiga, les petxines i els cargols van ser utilitzats com a matèria primera en la confecció d’ornaments personals. El mar va ser doncs, una font molt important de proveïments de matèries primeres per a diversos usos a part de la subsistència  i en especial per ornaments personals des del neolític.

A Catalunya  és habitual trobar joies i ornaments corporals en les necròpolis o llocs d’enterrament de les primeres comunitats pageses. Aquest collaret pertany a una sepultura de la necròpolis de Mas de Serós al Montsià. En els enterraments, el cadàver era acompanyat per un aixovar format per vasos ceràmics,  eines de sílex tallat o de pedra polida, i una rica ornamentació corporal sobre petxines: collarets molt o poc elaborats,  que poden ser llargs, formats amb rodelles circulars perforades, retallades sobre valves de mol·luscs sobretot de l’espècie Cardium edule.  

Els collarets, els penjolls i els braçalets de petxina eren símbols d’estatus i distinció i eren usats  com a objectes de prestigi, de regal i de moneda de canvi;  prova d’això és la troballa de joies de petxines i coralls molt molt allunyats del mar.

L’etnologia ens mostra un cas de xarxa d’intercanvi comercial basat en la possessió de collarets i polseres de petxines. És l’anomenada xarxa Kula entre els habitants de les illes melanèsies del sud-est de Papua Nova Guinea. Els seus habitants intercanvien dos tipus de petxines, les bagi i les mwal, que circulen en direccions oposades d’illa en illa seguint un recorregut circular establert. La possessió d’aquestes petxines, només possible per a determinats homes i els confereix prestigi i rang social. Cada intercanvi es produeix segons un cerimonial, en el qual l’home posseïdor d’una petxina kula la cedeix a un altre i  al mateix temps, rep la petxina oposada. Aquest sistema crea una xarxa de lleialtats i obligacions entre membres de les diferents tribus que permet l’intercanvi de béns culturals i materials entre ells de tota mena sota l’empara d’aquests elements de prestigi.