Horaris
Localització
Entrades
Tarifes
Horaris
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Localització
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Reserves de grups i escoles
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transports i vies d'accés
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Aparcament
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposició temporal
General 4 euros
Reduïda 3 euros
Entrada combinada
Exposició permanent + exposició temporal
General 8 euros
Reduïda 6 euros
Horaris
Localització
Entrades
Tarifes
Horaris
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Localització
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Reserves de grups i escoles
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transports i vies d'accés
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Aparcament
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposició temporal
General 4 euros
Reduïda 3 euros
Entrada combinada
Exposició permanent + exposició temporal
General 8 euros
Reduïda 6 euros
Twitter
FacebookLa fi del Temple
El 1291, el que quedava del regne de Jerusalem va ser destruït pels mamelucs. Aquest fet posà en dubte la utilitat dels ordes militars. Els crítics deien que Déu no els concedia victòries a causa del seu capteniment erroni. Corrien molts rumors i xafarderies sobre els templers, que els acusaven de ser garrepes, heretges i sodomites. El seu pes polític i la seva riquesa els feien impopulars.
Aquest desprestigi va ser aprofitat pel rei Felip IV de França per ordir una conspiració contra els templers del seu regne. Va reunir «proves» d’heretgia i els va arrestar en nom de l’inquisidor. D’aquesta manera, pretenia reforçar la seva imatge de rei defensor de la fe i eliminar els deutes que tenia amb l’orde. La resta de sobirans europeus seguiren l’exemple francès i, amb el suport papal, el Temple va ser suprimit el 1312. El darrer mestre, Jacques de Molay, va ser cremat viu dos anys més tard.
La caiguda de Sant Joan d’Acre
Sant Joan d’Acre va caure després d’un sagnant setge en què molts templers van morir. A la caiguda de la ciutat, seguí la fugida cap a Xipre de les guarnicions que encara resistien en altres punts forts de la costa: Tir, Sidó, Beirut, Tortosa de Síria i Athlit. Davant de Tortosa, els templers encara tingueren una guarnició a l’illa de Rwad. Però el 1302 l’abandonaren a causa de la dificultat de mantenir-s’hi. El mestre del Temple anà a residir a França, ben a la vora del rei.
El desprestigi i l’arrest
El mestre del Temple esperava mobilitzar una gran croada que reconquerís Terra Santa, però això era una fantasia. L’opinió més comuna, suportada per intel·lectuals de la talla de Ramon Llull, era que els ordes militars havien de ser unificats en un de sol. Però, mentrestant, en un únic dia d’octubre del 1307, el rei de França va fer arrestar tots els templers i els va obligar amb coaccions i tortures a confessar tota mena de delictes: des de l’adoració d’ídols fins a la negació de Crist o escopir sobre la creu.
El procés dels templers catalans i aragonesos
Jaume II d’Aragó decidí imitar el seu parent francès. Però els templers ja estaven advertits, així que molts es van tancar en castells. Calgueren mesos per obtenir-ne la capitulació. Els interrogatoris no aportaren res de concloent. Finalment, el papa autoritzà l’ús de la tortura, però les confessions de culpabilitat foren poques i el concili de Tarragona del 1312 va decretar la innocència dels templers catalans. Mentrestant, però, el Temple ja havia estat suprimit a escala mundial per una butlla papal.
El patrimoni dels templers
El papa volia que tot el patrimoni immobiliari del Temple anés a parar a l’orde de l’Hospital. Tanmateix, Jaume II no veia amb bons ulls la creació d’un gran espai senyorial en mans hospitaleres. Per això va pactar la creació d’un nou orde militar, el de Montesa, en terres valencianes, que absorbiria el patrimoni templer i hospitaler d’aquell regne. L’Hospital només conservaria una comanda a la ciutat de València. El 1317, el patrimoni templer de Catalunya era traspassat als hospitalers.
Explora la història
Organitza't la visita
Agenda
Horaris
Localització
Entrades
Tarifes