La vaga de la Canadenca

La vaga

Els dirigents de la CNT van comprovar l’eficàcia dels sindicats únics acordats al Congrés de Sants quan, un cop iniciat el conflicte a Camarasa, els treballadors de La Canadenca van començar una vaga contra l’empresa que dominava el sector de l’energia en el món industrial català.

La mobilització obrera es va estendre de Camarasa a Lleida, a Barcelona i altres indrets de Catalunya i va ser secundada per molts treballadors que havien vist disminuir el seu poder adquisitiu durant la Gran Guerra i que, a l’inici de la postguerra, fins i tot veien perillar la seva feina.

L’empresa i les autoritats polítiques es van veure superades pels efectes de la mobilització obrera. El Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat va deixar Barcelona a les fosques i també sense subministrament d’energia els tramvies i les empreses, que es van haver d’aturar. La confiscació de La Canadenca, la militarització dels treballadors en vaga i la declaració de l’estat de guerra van comportar la persecució de sindicalistes. Com a resultat, les presons es van omplir de treballadors. Finalment, però, es va imposar la necessitat d’arribar a un pacte.

La reticència dels vaguistes a tornar a la feina si els companys de la presó no eren excarcerats va provocar la declaració de la vaga general. La mobilització va aconseguir finalment una victòria sindical indubtable: la publicació del Decret de la jornada de 8 hores per a tot l’Estat.

Camarasa

El novembre de 1918, el Sindicat de Camarasa --afiliat al Sindicat Únic de Construccions de la CNT-- va aconseguir petites millores laborals per als treballadors que construïen la central hidroelèctrica de La Canadenca en aquest municipi. L’1 de desembre, però, el director de construccions, el senyor Caldwell, va instar la Guàrdia Civil perquè escorcollés els treballadors a l’entrada de l’obra. Aquest fet va ser determinant per a la declaració de la vaga.

L’aturada va tenir un seguiment massiu i el comitè de vaga va demanar la fi dels escorcolls i millores salarials. A partir de l’11 de desembre, el Comitè de la CNT de Catalunya va dirigir la mobilització, va exigir la jornada de 8 hores com a principal reivindicació i va dissenyar l’estratègia per estendre la vaga a Lleida i a la resta de Catalunya. Alhora, el sindicat es va organitzar per recaptar diners i oferir així suport econòmic als vaguistes, cosa que va permetre mantenir l’aturada gairebé un mes i mig.

Construcció de la presa de Camarasa

Construcció de la presa de Camarasa

Barcelona

Un conflicte circumscrit a un centenar de treballadors de l’oficina de Riegos y Fuerza del Ebro va iniciar la vaga de La Canadenca a Barcelona. La CNT, amb molts dels seus dirigents a la presó, va organitzar la lluita i va aconseguir que treballadors del Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de diferents empreses s’hi sumessin i s’anessin incorporant a la vaga. El resultat va ser sorprenent: la ciutat va quedar a les fosques i sense energia.

L’Estat va reaccionar confiscant empreses -amb el vistiplau dels seus directors- i els vaguistes van ser substituïts per soldats de l’exèrcit que havien de normalitzar els serveis aturats. La militarització obligava els treballadors a retornar a la feina, però molts s’hi van negar i van ser empresonats. Finalment, les autoritats polítiques van implicar-se en el conflicte i el van reconduir cap a la negociació i l’acord. En el míting celebrat a la plaça de toros de Les Arenes, Salvador Seguí va aconseguir convèncer els treballadors perquè tornessin a la feina.

La vaga general

El 24 de març, davant l’incompliment d’alliberar els presos, es va declarar la vaga general, a la qual s’hi van afegir treballadors de moltes empreses, des de les elèctriques fins a les pompes fúnebres. El capità general de Catalunya, Joaquín Milans del Bosch, va declarar l’estat de guerra i l’exèrcit, amb l’ajut del sometent, el va fer complir, alhora que va procurar garantir d’alguna manera el subministrament d’aliments a la ciutat.

A conseqüència d’aquesta vaga i de la força del moviment obrer, la patronal catalana va reaccionar ordenant el locaut (tancament patronal o vaga d’empreses i acomiadament dels treballadors) i perseguint els sindicalistes.

El 3 d’abril el Govern de Madrid va intervenir en el conflicte per frenar l’escalada de tensions i es va publicar el Decret de la jornada de 8 hores, el gran triomf de la vaga de La Canadenca.

Cua davant una fleca

Cua davant una fleca

Alguns dels objectes de la col·lecció del museu relacionats en aquest àmbit

Dóna un cop d'ull a algunes de les peces de la col·lecció del museu relacionades amb aquesta temàtica

Dóna un cop d’ull als objectes del museu que trobaràs en aquest àmbit!

Àmbit següent

La llarga lluita per les 8 hores

Àmbit anterior

El context
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat