El farcell de la postguerra

L'economia domèstica

L'auge dels menuts

Durant la postguerra, els moniatos, les garrofes, les guixes, les arengades i les sopes es van convertir en aliments clau per sobreviure. Davant l’escassetat de patates, els moniatos es menjaven fins i tot fregits, guisats o per postres. Les arengades, sardines de mida grossa i de qualitat inferior, popularment conegudes com civils o guàrdies civils, eren les reines dels esmorzars. A l’hora de menjar-les, s’embolicaven amb paper de diari i es posaven al muntant d’una porta, que es tancava per aixafar-les i aconseguir així separar la pell de la carn. La ingesta excessiva de guixes va provocar una mena de paràlisi que no tenia cura. Les autoritats es van fer ressò a la premsa d’aquesta greu toxicitat que podia provocar la mort. Durant els llargs anys de penúria, el bistec era de cor de bou, de llengua o de pedrer. Les mestresses de casa de l’època sabien cuinar i coneixien tot de secrets perquè les tripes no quedessin tan dures i perquè les turmes no fessin mala olor. El pollastre era un luxe i es reservava per Nadal.

Àmbit següent

Receptes de subsistència

Àmbit anterior

L'Auxili Social i el nou paper de la dona
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat