El farcell de la postguerra

«Alimentació nacional»

Després de la misèria, va venir la fam

Ja fa gairebé vuitanta anys de l’entrada de les tropes de Franco a Barcelona, el 1939. Va ser l’inici de la postguerra, un llarg període dividit entre vencedors i vençuts, quan a casa nostra es va viure un dels episodis més durs de repressió, fam i misèries. L’estratègia del nou règim per resoldre el problema de la fam va consistir a controlar la producció de matèries primeres i activar un sistema de racionament dels aliments. De les 750 fleques que hi havia a Barcelona, només en funcionaven 180. Així doncs, calia complir unes normes i sempre hi havia l’oportunitat d’estafar: en el pes, en la qualitat de la farina o en la cuita.

Els camps estaven controlats per inspectors que vigilaven la collita. Els productors tenien l’obligació de vendre la producció a l’Estat a un preu taxat i aquest, al seu torn, també la venia a un preu fixat als consumidors i la racionava mitjançant les cartilles de racionament. Això va provocar el ressorgiment d’un mercat negre, també anomenat d’estraperlo, on la picaresca era moneda corrent. El pa es va convertir en un símbol. La farina de blat es va substituir per altres farines com la de blat de moro o de tramús, que eren la base del pa de moresc i les farinetes que molts deuen recordar.