Crim i delicte

Robatoris

Als anys cinquanta parlàvem de «furts famèlics», delinqüència de supervivència relacionada amb la misèria. Nois que robaven bombetes, o equipatges a les estacions, o productes bàsics com ara menjar, llenya o gasoil. Als tribunals prevalia el principi de l’exemplaritat social i això omplia les presons de reclusos comuns per delictes contra el patrimoni, tot i que eren sobradament superats en nombre per la quantitat de presos polítics que el règim considerava més perillosos. Als anys seixanta, amb el desenvolupament immobiliari, abundaven les sostraccions de material de construcció.

Amb palanquetes, rossinyols, tenalles, assaltaven cases i botigues a la ciutat, però també galliners al camp o cementiris, d’on robaven ornaments de bronze.