Retrat de Cecília A. Màntua (1935), obra de Ferran Bosch Tortajada El

Retrat de Cecília A. Màntua (1935), de Ferran Bosch Tortajada

El Retrat de Cecília Màntua és una obra realitzada pel pintor valencià Ferran Bosch i Tortajada (Vila-real, 1908 – Key West, 1987), un dels il·lustradors més internacionals i més cotitzats en el món del disseny de moda. L’estil i, sobretot, els motius recurrents dels dibuixos en són el senyal d’identitat. Els models femenins, estilitzats, esnobs, frívols, de traç fi, encerten de ple amb el gust estètic de l’època. Ben aviat es traslladà a París i posteriorment a Nova York, on treballà per a les revistes Vogue i Harper’s Bazar, entre d’altres. Va ser un col·laborador gràfic habitual dels més importants creadors parisencs de l’alta costura, des de Cristóbal Balenciaga fins a Christian Dior, les dissenyadores franceses Germaine Lecomte, Marcelle Chaumont i Jeanne Paquin, el modista grec Jean Dessés, Pierre Balmain o la dissenyadora de cosmètics Elizabeth Arden, entre d’altres. Així, es creà un nom propi en el món del disseny. El modista Hubert de Givenchy reconeixia a les seves memòries que els primers passos que va fer en el disseny de moda van estar inspirats per la imitació constant dels dibuixos de Bosch. 

Durant l’etapa a Barcelona exposà en diferents ocasions a les Galeries Laietanes i a la Sala Parés, on va mostrar l’important col·lecció de sofisticats retrats de dames de l’alta burgesia o d’artistes del moment, com és el cas del retrat de Cecília Màntua.

Retrat de la Srta. Cecília A. Màntua (1936), obra d’Eugenie Loutchinsky

Retrat de la Srta. Cecília A. Màntua (1936), d’Eugenie Loutchinsky

La pintora russa Eugenie Loutchinsky (Sant Petersburg, 1878 – Brussel·les, 1974) va pintar l’obra Retrat de la Srta. Cecília Màntua, que va presentar a l’exposició que celebrà a les Galeries Laietanes, al maig del 1936. Eugenie Loutchinsky (sovint escrit Euphrasie) va estudiar pintura a Berna, a Itàlia i a Sant Petersburg i fou membre de la Societat d’Artistes de Sant Petersburg. Durant la Primera Guerra Mundial va emigrar a Finlàndia i, el 1924, es va instal·lar a viure a París, on es va vincular a la intel·lectualitat literària russa, i va començar a viatjar sovint a l’Estat espanyol. Al llarg d’aquesta etapa, va viure períodes de necessitat i dificultats per dedicar-se a la pintura. Fins que, el 1926, es va exposar al Saló dels Artistes Francesos el retrat que havia fet del cardenal Desire-Joseph Mercier, primat de Bèlgica, que va donar a l’artista una reputació de retratista de gran talent. Aviat es va traslladar a Maó, on començà a retratar la burgesia i l’aristocràcia de l’illa.

Loutchinsky, un cop a Espanya, va viure en diferents llocs, des de València fins a Granada, passant per Barcelona, ​​​​​​Madrid, Sevilla i l’illa de Mallorca. A les diferents localitats on va viure, sempre de manera temporal, organitzà exposicions i va donar classes particulars de dibuix i pintura. A Granada i Sevilla, el 1926, va presentar quatre quadres a l’Exposició de Belles Arts de primavera; el 1927 exposà a Brussel·les i el 1929, al Saló dels Artistes francesos. Al novembre del 1931 exposà a l’Ateneu Mercantil de València, al març del 1933 al Círculo de Bellas Artes de la capital valenciana i, l’any següent, a l’Exposició Nacional del 1934, entre d’altres. Exposà individualment a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1935 i el 1936. La premsa de l’època la començà anomenar «la russa espanyola» i aplaudí els retrats de l’artista, que aconseguia captar el caràcter i la personalitat, tal com manifesta el pintor Ricardo Baroja.

El 1936, durant la Guerra Civil, fou detinguda i deportada a França. Tot i que va extraviar-se una part important de la seva obra, amb els quadres exportats va organitzar a Brussel·les, a la redacció del Butlletí d’Europa de l’Est, l’exposició «La imatge d’Espanya», que va tenir un gran èxit, i seguidament s’establí definitivament a Brussel·les, on fins pràcticament la seva mort es dedicà a la pintura, sobretot als retrats, les natures mortes i els paisatges de ciutats.