Obert per vacances

Turisme familiar (1975 – 2000)

El negoci turístic creix tant que, els 25 anys següents, es converteix en un dels principals motors econòmics del país. Això crea un impacte positiu i moltes famílies comencen a planificar les vacances més enllà del poble d’origen. Comença així l’eclosió del turisme d’interior. Les famílies tenen la capacitat de moure’s sense la necessitat de fer una gran inversió.

D’altra banda, la inestabilitat política derivada dels primers anys de la Transició va perjudicar en gran part la imatge del país com a destinació>> turística. Malgrat tot, el definitiu accés de la població a l’automòbil, així com el desenvolupament de les primeres autopistes a Catalunya, van afavorir notablement el turisme.

Barcelona més que mai i la marca Catalunya

A partir de la segona meitat dels anys vuitanta, i coincidint amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, i amb la preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona celebrats el 1992, es posa fi al període de crisi econòmica. En aquest període s’inicia la gestió turística per part de la Generalitat amb l’exploració d’una nova etapa que busca reforçar el vincle entre el país i els visitants, mentre es consolida la maduresa del tradicional model turístic de masses.

L’èxit dels Jocs Olímpics del 1992 va contribuir a projectar una imatge positiva de la capital. Barcelona es va situar definitivament en el mapa de les principals destinacions internacionals.

Encastre següent

Del turisme low-cost a la turistificació (2000 – Actualitat)

Encastre anterior

«Benvingut» turisme de masses (1960 – 1975)
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat