Moda i modistes

Glamour i anonimat

A partir de la feina feta per les modistes, es pot repassar la moda de gairebé tot el segle XX fins que no es va consolidar el prêt-à-porter. Les cases d’alta costura de París, Milà o també de Barcelona dictaven les tendències i s’inventaven models, i tenien una producció reduïda i elitista. Majoritàriament les modistes establertes per compte propi, i també les que treballaven a casa després de la feina en altres tallers, es comptaven per milers. En conjunt, van ser les principals clientes de la indústria tèxtil, perquè compraven, o recomanaven comprar, metres i metres de roba per a la clientela. A la vegada, a més d’afavorir el comerç, generaven ingressos a les grans cases de costura en comprar-los patrons i glassetes, als tallers de brodats i de prisats, a les merceries; eren consumidores de revistes, generaven llocs de treball, malgrat que no sempre fossin gaire ben pagats, i anaven transmetent l’ofici d’unes a altres fins a arribar a l’actualitat.