Fins que el prêt-à-porter no es va expandir d’una manera generalitzada feien falta moltes modistes per confeccionar roba per a les diferents classes socials, des de l’alta burgesia fins a la menestralia i la classe treballadora. Les capitals de província i de comarca i les grans ciutats fabrils van aglutinar un gran nombre de modistes, però també cada ciutat petita i cada poble tenia les seves modistes, amb una clientela molt fidel. En l’escalat de l’ofici hi havia moltes categories, des de la portera que feia també de modista, perquè disposava de prou temps a la feina, fins a les modistes de renom, passant per les que tenien una clientela humil, les que treballaven per a altres, ja fos a casa o als diferents tallers, les que anaven a cosir a domicili, les que tenien un cert nom, però no etiquetaven, per discreció o per economitzar, o les que, amb l’orgull de la feina ben feta, posaven el seu nom en cada peça.
