El 1940, però, des de Barcelona es creava la Cooperativa de Alta Costura Española que seguia les pautes de la Chambre Syndicale de la Haute Couture parisenca. Va ser llavors que es va crear una rigorosa línia divisòria i el cercle dels elegits es va reduir dràsticament. A la cooperativa, al costat de Rodríguez, Bastida i Pertegaz, hi figurarien La Física, La Innovación, Argón, Santa Eulalia i El Dique Flotante. Més tard, hi entrarien Carmen Mir, Pedro Rovira i Rosser. Balenciaga no va voler participar-hi mai, perquè ja era molt famós des que havia obert casa a París.
Als tallers d’uns i altres hi treballaven centenars de modistes, en qualitat d’aprenentes, mig oficiales, oficiales i encarregades, i també es donava feina a les anomenades passants o pieceras, que treballaven a casa. Moltes d’aquestes modistes dels grans tallers, quan plegaven de la feina, continuaven treballant per compte propi als seus domicilis respectius, a vegades fins a altes hores de la nit.
