L'aventura d'aquell jove reporter belga al Tibet

El ieti

El ieti, l'abominable home de les neus

Tres metres d’alçada i més de 300 quilos de pes caracteritzen aquest parent llunyà de l’orangutan, el mític Ieti, l’ésser més llegendari de la cultura tibetana.

Els habitants dels Himàlaies, tant al Nepal com al Tibet, no dubten de la seva existència. Alguns tibetans cultes i amb estudis universitaris residents a Occident afirmen amb absoluta convicció que el Ieti, també conegut com a Migou o Abominable Home de les Neus, no és una llegenda, sinó una realitat. I, encara més, que no es tracta d’un sol individu, sinó de diversos.

El 1954, membres d’una expedició finançada pel diari britànic Daily Mail van fotografiar unes petjades a la neu que cap primatòleg no va aconseguir identificar amb cap animal conegut.

La ciència, però, no ha pogut demostrar mai l’existència del Ieti i els primatòlegs dubten molt de la presència de simis d’aquesta grandària en un hàbitat sense fruits.

La figura del Ieti enllaçaria amb la del Big Foot o Peus Grans del Canadà i, sobretot, amb la de Chuchunya a la Sibèria russa.

Convé fer notar, però, com Hergé transforma l’anomenat Abominable Home de les Neus en un ésser gens abominable (sinònim de detestable, sense pietat o dolent). Ben al contrari, el dota d’una bondat i pietat més pròpies dels éssers racionals que no pas dels éssers irracionals. És el Ieti qui salva Txang d’una mort segura i el protegeix al seu cau fins que el seu amic Tintín el localitza. D’aquesta manera, fa realitat el somni que té a l’inici de la seva aventura de trobar-lo encara viu, cosa que l’empeny a anar-lo a buscar al Tibet.

El crani de Pangboché

Al monestir de Pangboché, a l’Himàlaia nepalès, es conserva en una urna de vidre un crani encara amb pèl i l’esquelet d’una mà que els monjos atribueixen a un ieti. El 1958, l’explorador Peter Byrne, finançat per un milionari americà del petroli obsessionat amb el Ieti, va comprar als monjos un dels dits d’aquesta mà per 100 lliures esterlines. El dit va passar la frontera de l’Índia amagat a la roba interior de la dona de l’actor James Stewart, Gloria, a qui els duaners no van fer preguntes. Analitzat a Londres, el primatòleg del Regents Zoo, Osman Hill, va concloure que el dit no era humà i la «relíquia» va quedar oblidada dins un calaix del Hunterian Museum. Redescobert per un reporter de la BBC l’any 2010 al Royal College of Surgeons, i analitzat novament amb tècniques d’ADN, el Dr. Rob Ogden, de la Royal Zoological Society of Scotland, assegura sense vacil·lar que el dit és absolutament humà.

Malgrat les discrepàncies d’alguns pel procediment emprat, aquesta és l’última paraula de la ciència... fins ara.

El ieti, l'abominable home de les neus

El crani de Pangboché

Àmbit anterior

L'alpinisme
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat