Al monestir de Pangboché, a l’Himàlaia nepalès, es conserva en una urna de vidre un crani encara amb pèl i l’esquelet d’una mà que els monjos atribueixen a un ieti. El 1958, l’explorador Peter Byrne, finançat per un milionari americà del petroli obsessionat amb el Ieti, va comprar als monjos un dels dits d’aquesta mà per 100 lliures esterlines. El dit va passar la frontera de l’Índia amagat a la roba interior de la dona de l’actor James Stewart, Gloria, a qui els duaners no van fer preguntes. Analitzat a Londres, el primatòleg del Regents Zoo, Osman Hill, va concloure que el dit no era humà i la «relíquia» va quedar oblidada dins un calaix del Hunterian Museum. Redescobert per un reporter de la BBC l’any 2010 al Royal College of Surgeons, i analitzat novament amb tècniques d’ADN, el Dr. Rob Ogden, de la Royal Zoological Society of Scotland, assegura sense vacil·lar que el dit és absolutament humà.
Malgrat les discrepàncies d’alguns pel procediment emprat, aquesta és l’última paraula de la ciència... fins ara.
Al monestir de Pangboché, a l’Himàlaia nepalès, es conserva en una urna devidre un crani encara amb pèl i l’esquelet d’una mà que els monjos atribueixena un ieti.
Esbós del ieti fet per Hergé. És molt curiós com el dibuixant belga transformal’abominable home de les neus enun ésser entranyable i bondadós.
Al monestir de Pangboché, a l’Himàlaia nepalès, es conserva en una urna devidre un crani encara amb pèl i l’esquelet d’una mà que els monjos atribueixena un ieti.
Esbós del ieti fet per Hergé. És molt curiós com el dibuixant belga transformal’abominable home de les neus enun ésser entranyable i bondadós.
