Hospital del Mar

Postguerra i ciència. 1939-1975. Hospital de Nostra Senyora del Mar.

La postguerra obre una nova etapa al centre, en què els metges i infermeres són depurats políticament segons la seva actuació durant la Guerra Civil. Època de dificultats però també d’esperit ambiciós pel que fa a ciència: el centre és capdavanter en la creació del primer pavelló d’investigacions mèdiques, dissenyat des de l’Alemanya Nazi, que inaugura oficialment el Premi Nobel i pare de la penicil·lina, Sir Alexander Fleming, el 1948. També és en aquest tram d’història que l’hospital inaugura el primer pulmó d’acer i la primera Unitat de Cures Intensives de Catalunya. Les epidèmies es continuen succeint: el tifus exantemàtic, la crisi de la pòlio a les dècades dels 50 i els 60 o el darrer brot massiu de còlera, el 1971, qualificats per les autoritats en els primers anys del turisme com a “diarreas estivales”. Per altra part l’hospital amplia serveis assistencials amb la construcció de l’edifici de 10 plantes, icona del centre durant els anys 70 i 80, per acollir l’Institut Neurològic Municipal; però també incorpora els estudis de medicina, amb la signatura del primer conveni de col·laboració amb una Universitat, la UAB, convertint-se des de aleshores en hospital universitari.