Guillén. Màgia a l’espai escènic

Creació d’un llenguatge escènic

Entre 1972 i 1980, Guillén cerca la renovació del llenguatge teatral i fuig de l’escenografia com a decoració per trobar la seva pròpia idea de l’espai escènic. El record d’una calaixera familiar li obre les portes a crear un artefacte que es transforma dins l’escena. Aquesta calaixera la trobem a Ubú (1973), treball de fi de carrera a l’Institut del Teatre. Calaixeres, contenidors o armaris, com a L’Espantu (1979), són mobles que es transformen a partir d’ara en artefactes d’un espai escènic que s’ha convertit en modular. La màscara pren embranzida en el seu primer treball professional a Una guerra en cada esquina (1972). Ben aviat, el vestuari, juntament amb la màscara, l’ajuden a crear el personatge, i la incorporació de ginys mecànics o escultòrics li permet crear animals, monstres o elements pertorbadors de l’escena. Aquest procés va acompanyat d’un diàleg amb Fabià Puigserver a l’Institut del Teatre.

La calaixera

Al principi va ser una calaixera. Un dibuix en el record dona testimoni d’aquest moble, present en la infantesa de Guillén i protagonista en l’espai escènic d’obres de teatre i òpera. Una calaixera és una capsa de sorpreses que desvetlla la imaginació de l’escenògraf per desplegar el concepte de transformisme escènic. Una calaixera que es pot convertir en barca, carrossa, seient, escala o tarima. Apareix per primer cop a Ubú, rei, el 1973. Al costat d’altres peces de mobiliari, com un armari, un contenidor o un piano, instaura un model d’escenografia en moviment i evolució constants.

Galeria d'imatges

Àmbit següent

«El carrer és nostre»: tradició i innovació

Àmbit anterior

Dibuixant satíric
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat