Crim i delicte

Premsa

La premsa és testimoni dels fets increïbles que succeeixen en aquest món paral·lel, invisible però real, que és el de la delinqüència. Sabem que això existeix, encara que no ho veiem, i ho sabem perquè la premsa ens ho explica. Els diaris Por qué i El Caso també estaven controlats per la censura franquista, fins i tot més que els altres, perquè havien de mantenir l’equilibri entre alimentar el morbo dels lectors i no donar la imatge d’un país en què el crim campava sense límits. Ben al contrari, es tractava que, tot i tenir-ne constància, el lector pensés que «aquí aquestes coses no passen».

Abundava la notícia sense referències concretes, sense data ni localització, o sense els noms dels implicats. I, per descomptat, cap intenció d’analitzar els fets a fons. 

Enrique Rubio

Enrique Rubio Ortiz va ser periodista especialitzat en la crònica negra i un dels impulsors de les revistes El Caso i Por qué, amb què va col·laborar assíduament. Interessat en l’àmbit de les estafes i ensarronades, va ser col·leccionista d’artefactes dels que fabriquen els engalipadors per plomar els incauts, com la famosa guitarra, aparell que, suposadament, fabrica bitllets de banc, i tots ells constitueixen ara l’anomenada «Timoteca Nacional». Va ser caricaturista en publicacions como Marca o Solidaridad Nacional, i columnista de La Vanguardia. A la ràdio, va estar molts anys al programa Protagonistas, amb Luis del Olmo, i va debutar a la televisió l’any 1960, en el programa Panorama, amb Federico Gallo.

Va morir el 2005, als 85 anys, a Barcelona.

Margarita Landi

El seu nom real era Encarnación Margarita Isabel Verdugo Díez, però signava els articles i reportatges com Margarita Landi. En àmbits policials la coneixien com Pedrito o la rubia del deportivo perquè conduïa un descapotable negre. Va néixer a Madrid el 1918 i va morir a Astúries 85 anys després, el 2004. Periodista, diplomada en Criminologia, va treballar al setmanari El Caso des del 1953, durant 27 anys. Amb moltes amistats entre la policia, era fàcil veure-la a primera fila en el lloc del crim, fumant en pipa. També va col·laborar a la revista Interviú, a Televisió Espanyola i a Telemadrid. Va escriure llibres com Una mujer junto al crimen o les seves memòries: Crónica sangrienta, 35 años de crimen en España.